Bundó, que bé que hagis vingut!

Ho he de reconèixer. Feia temps que a casa no gaudíem tant d’un programa com el que va significar l’estrena de Xavier Bundó al capdavant del seu L’any que vas néixer. No és gens fàcil fer el salt de la ràdio, per molt bon professional que se sigui, a la televisió. Serveixi d’exemple, José María García, mestre en les ones i un desastre davant de la càmera. Bundó ho va aconseguir simplement amb entendre que l’estrella no és el presentador, sinó els convidats. I més encara si aquests donen tant joc com van donar Gemma Nierga i José Corbacho. I després aconseguir que el NO-DO sigui un element secundari, de luxe, sí, però secundari. Però gràcies a ell amb imatges exclusivament centrades en Catalunya vam poder gaudir dels records d’infància de la periodista i de l’actor. La part dels enyorats joguets dels seus primers anys (Madelman, Nancy, Juegos Reunidos...) va ser la cirereta d’un pastís que va tenir gust de poc, la veritat. Per acabar i encara que no tingui res a veure amb el tema, o sí. Al web oficial de RTVE encara no apareix la programació de La 2Cat. Hi continua havent l’estatal.