Castaween

No cal donar-hi més tombs. L’importat Halloween ha derrotat l’esperit de la Castanyada. Però aquí, a Catalunya, que per a segons quines coses som més pragmàtics, hem sabut trobar la manera que convisquin totes dos tradicions i ha arribat la Castaween, excel·lent qualificatiu, que significa que, la nit del 31 d’octubre, asseguts al sofà, ens afartem de castanyes, panellets (i els més irreductibles, moniatos), ben regat tot amb moscatell i anís (aquí, els més moderns substitueixen la barreja per cava) mentre a la tele veiem una pel·lícula de por. I n’hi ha per escollir. Les graelles televisives són un no parar, i fins i tot Movistar ha creat un canal monotemàtic per al gènere malgrat que, això sí, no hi havia cap de les quatre grans de la Universal i fins i tot de la Hammer britànica. Esclar, tampoc teníem cap Tenorio per portar-nos a la boca. Es va trobar a faltar que no reposessin el millor, el del 1966, emès a Estudio 1, amb Paco Rabal i Concha Velasco. A La 2 hi hauria tingut cabuda, però ara mateix no. És inviable.