Instruir sense delectar
Quan érem nens teníem gravada a foc una de les màximes de l’educació, que de vegades s’aconseguia i d’altres no: instruir delectant. Ara, uns quants anys després, els responsables de RTVE han decidit que un dels seus programes que millor funcionen, el de Malas lenguas de Jesús Cintora, es dediqui únicament a instruir.
De cop han decretat que l’humor ja no té cabuda en l’espai que, com són les coses, va nàixer (i aquí hi ha hemeroteques i videoteques per corroborar-ho) per denunciar, amb ironia, les males praxis als informatius. L’humor és necessari en tots els ordres de la vida i sense la instrucció perd bona part de la seua essència, i fins i tot aconsegueix el contrari del que perseguia. Veurem en què queda la cosa, amb l’acomiadament de cinc dels set guionistes, però ens fa l’efecte que s’assemblarà més a Al rojo vivo de García Ferreras que no al més digerible Intermedio de Wyoming o al flamant Ondas Versió RAC1 de Toni Clapés. L’audiència decidirà, però molt ens temem que la pública ha pres una decisió equivocada.
