La més gran
Ja hem vist un ampli resum de La más grande, el documental, dividit en quatre entregues, que Movistar dedica, amb motiu del vintè aniversari de la seua mort, a María del Rocío Trinidad Mohedano Jurado (1943-2006), més coneguda pel seu nom artístic de Rocío Jurado. L’hem vist i hem contemplat i sentit les entrevistes promocionals a la seua filla, ideòloga de la cosa, Rocío Carrasco. Primera consideració. Sens dubte s’ho mereix. Segona, li sobra el caràcter gairebé hagiogràfic. Rocío Jurado va ser una estrella, la més gran, que es va convertir amb les seues cançons en una avançada al feminisme malgrat que cal recordar que ella només posava la veu. L’autor de les lletres era Manuel Alejandro. La seua filla aprofita la promoció per col·locar-se de nou al candeler. I es troben a faltar (s’hi passa de puntetes) les guerres familiars que van passejar per platós televisius amb germà, cunyada, fills, el seu segon marit, els fills adoptats... Un totum revolutum que, en cas d’haver-ho vist, li hauria causat un gran disgust en la recta final de la seua vida.