Passa, sí, però per poc

Tercer programa d’El perro andaluz de Manu Sánchez i primer fora de la seua zona de confort. Va començar passada la mitjanit pel Mundial. Va fer un 13,7, sí, però pel camí va perdre el 50 per cent d’espectadors. Només li va ser fidel Andalusia. Els entrants, andalusos, amb La Húngara, Kiko Veneno, Antonio Carmona i el mateix presentador ben engrescats. El monòleg, una mica demagog i populista, criticant el documental de La 1 Denominación de Origen, per subtitular la mare de Fabián Ruiz pel seu andalús tancat. La cantant Pastora Soler, probablement la millor veu femenina que tenim en aquest país, s’hi va lluir versionant En el punto de partida de Rocío Jurado; i com a veterans convidats, María Galiana i Xavier Sardà, que s’apunta a tot. Bé, i ara permetin-me fer la pregunta punyetera, i que no és la primera vegada que la faig. Què passaria si El perro andaluz fos, tot exactament igual, però amb monòlegs, números musicals, entrevistes, dicció... Tot destil·lés accent i apologia de Catalunya? No hi ha més preguntes, senyoria.