Retorn al passat

Hem estat uns dies de vacances i al tornar hem encès la televisió i, des del sofà de casa, ens ha envaït la sensació que no és que hàgim tornat, sinó que hem tornat malament, amb un desfasament temporal. Els espais del cor, que en el fons són els que generen notícies (els polítics estan sempre en bucle), han desempolsegat els arxius i, potser per falta de temes, s’han llançat com possessos a recuperar vells temes ja oblidats que, es veu que no, del tot no ho estaven: com que la cosa va de clans que estan entrellaçats els uns amb els altres, estiren el fil i els surt una rastellera de polèmiques que continuen vigents: les Campos, Carmen i Terelu, a matadegolla per no se sap ben bé què i acaben al ring del De viernes amb una audiència paupèrrima. Arran dels 22 anys de la mort de Carmina Ordóñez, surten de nou a la llum els draps bruts de fills i germanastres (Cayetano, Fran, Julián, Kiko) enllaçats amb les sagues Pantoja, Mohedano, Rivera, Ortega Cano... Un no parar al qual se sumen velles glòries de la maledicència com Dulce o Pepi Valladares...