Aramís en el fang

Per si encara no ho hagués fet i amb escreix en anteriors programes, Telecinco va traspassar diumenge totes les línies roges del que mai no s’hauria de fer a la televisió. Va ocórrer a Fiesta, portant al plató Aramís Fuster (Berga, 1950) per, en teoria, aclarir una polèmica, absurda d’altra banda, de la setmana anterior. Va ser arrossegar pel fang un personatge que en el seu dia va ser mediàtic i que ara reclama a crits assistència mèdica o l’ingrés en alguna residència. Bipolar, dispersa, incoherent, va passar, en ambdós programes, de denunciar agressions, amenaces i que no pot viure perquè no té llum ni aigua al seu pis a encarar-se amb els col·laboradors per preguntar-los què és el que passava. Contrapreguntes tan lògiques com qui t’ha amenaçat o, si estàs al corrent de pagament del lloguer, com és que t’han tallat la llum i l’aigua... Doncs bé, es va enfurismar i va abandonar el plató. Frank Blanco va fer el paperot i Enrique de Pozo va portar a l’extrem el piloteig dient que era història. Història sí, però La Televisió en majúscules, doncs no. Va sonar molt a teatret.