La nostàlgia no és un error

Aquest diumenge un amable lector va publicar a la secció Cartes a la directora un text en el qual elogiava l’espot d’Endesa, amb motiu del seu 80 aniversari, en què se segueix l’evolució d’una parella, des de l’adolescència fins a l’actual condició d’avis, als sons de Con tu blanca palidez dels mítics Procol Harum, cèlebre durant els 70. Per mera coincidència tenia el tema apuntat en l’apartat d’intemporals, però em va fer gràcia perquè a més de descobrir l’edat del signant, entenc que també era un incondicional de les festes casolanes, en les quals aquesta balada era peça obligada en les llargues sessions del “ball lent”, artifici que utilitzàvem per poder atansar-nos a les noies que, aleshores, ens feien goig. Però cal aclarir que la versió que sona, orgue Hammong inclòs, és la de Pepe Bernabé, veu solista de Monóvar, que adopta el nom del seu poble natal alacantí. En qualsevol cas, una gran versió d’un tema immortal per a un anunci que, la veritat, toca la fibra.