Massa continent
Ho confesso. A casa vam ser incapaços d’aguantar el “cara a cara” Sánchez-Feijóo fins al final. Se’ns va fer interminable i insuportable. Sens dubte hi va influir que ens haguéssim empassat la llarguíssima prèvia de La 1. Pesada i repetitiva. Només els va faltar analitzar, i perdó pel símil futbolístic, si Sánchez sortiria amb un 4-3-3 amb els extrems obrint el camp i si Feijóo optava per tres centrals i dos carrilers. Va ser tanta l’allau de dades, xifres, estadístiques i recordatoris, que se’ns va fer una bola al coll. Després, tot com sempre. Molt soroll per res i més continent que contingut. Vam patir pels assessors, que devien portar dies sense dormir. El president va optar per la possessió amb pressió alta i l’aspirant, com a equip guerrer, per la mateixa pressió però desplaçaments llargs. Sánchez va estar mesurat i Feijóo, insolent. No és acceptable interrompre constantment el discurs del rival. I aquí suspenem la moderadora, a qui se li’n va anar el cara a cara de les mans. Però, bé, audiències milionàries (Antena 3 va superar La 1) i el 29N se sabrà tot.