SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Els partits conservadors defugen etiquetes i, com que no volen definir-se ideològicament, es refugien en el que consideren un plàcid espai de centre, perquè als extrems, ells, des del seu posicionament, hi visualitzen formacions tot altres amb qui, des de la ideologia, se senten distintes i distants. Passa també amb certa esquerra, de voler situar-s’hi, en el centre. Ara està de moda Macron. Tan de moda en tan poc temps que ja hi ha qui manifesta de voler fer semblantment.

Emmanuel Macron és un home intel·lectualment format que es presenta, alhora, d’esquerres i de dretes, que va deixar partit i govern per concórrer a les presidencials franceses sense partit al darrere. I qui ja diu de voler fer com ell, no pot voler dir altra cosa, de moment, que voler aconseguir el poder, perquè Monsieur le Président, avui, presideix la V República, però fins al juny no sabrem si, a més a més, la governarà, la grandeur. Per bé que malgrat la força simbòlica de la presidència de la República, no és gens fàcil que només en un mes un president sense partit pugui crear un moviment guanyador a la seva mida.

Després de nomenar primer ministre, primer viatge oficial: Alemanya, i no pas, segurament, per atzar, perquè en política els símbols sempre són el missatge. Si Alemanya lidera centre, nord i est d’Europa, França ho fa amb la Mediterrània. La cancellera Merkel i el president Macron hauran de parlar de per què en la darrera dècada ha anat creixent aquest malestar en aquestes nostres societats occidentals, que han acabat qüestionant el model polític vigent. Ni les elits econòmiques, ni les polítiques i potser tampoc les culturals, atrapades en la visió del món que van anar configurant a començament del anys vuitanta, no han sabut, o no han volgut, anticipar les fractures d’avui, com tampoc no han calculat les conseqüències de les seves polítiques de resposta a la crisi, i ara no saben captar les causes del descontentament.

Macron s’ha compromès a fer nou i a fer net. De fet, abans de nomenar els seus ministres n’ha donat prova. Fer com ell vol dir poder-nos presentar a l’alcaldia sense partit. Com ell, ara ja anar acumulant capital electoral, guanyar confiança i atorgar el poder a qui no el té. Perquè no es pot ser dipositari d’un projecte i viure’l lluny del ciutadans.

tracking