Nosaltres, les dones

Dissabte, amb Roc Casagran, l’autor, parlarem a Lleida de Somiàvem una illa, obra guanyadora del Premi Sant Jordi de novel·la, que protagonitza la Carla, una dona jove que ha de re-endreçar la seva vida. Dissabte és el dia de la dona, i, com la Carla, si bé les dones tenim camí recorregut, ens en queda encara molt per recórrer perquè el binomi homes i dones respongui al just equilibri en pla d’igualtat. I per parlar d’ells i de nosaltres, em remeto al llibre d’Olivier Orban que transcriu la conversa sobre els homes i les dones, a petició seva d’editor, entre Françoise Giroud i Bernard-Henri Lévy. Quan comencen ella li demana si li agraden les dones, i ell, preguntant, respon: “I a tu, t’agraden els homes?”. “M’encanten, amb aquests peuassos i les seves petites flaqueses”. “I a mi –diu ell–, amb els seus grans ideals i les seves comèdies encantadores”. Les dones ens hem alliberat de servituds, certament. Però encara que assistíssim a l’aparició d’una dona nova –diu Lévy–, més lliure, més igual, més tot el que vulguis, no veig perquè s’hauria de traduir en un resultat catastròfic per als homes. Hauria de ser tot el contrari. I arriba la gran resposta d’ella: “Per als homes que estimen realment les dones, jo també ho crec. Acabat el temps de les dones decoratives o de les serventes astutes, tenen al davant unes dones que resulten més interessants de seduir i de retenir, de les quals, si ve a tomb, se senten orgullosos; dones amb qui, en tot cas, senten que encaixen. Però l’home que estima les dones no pertany a l’espècie més estesa”. I continua, i el seu raonament toca el moll de l’os: “¿Quants homes dubten d’ells mateixos i estan desestabilitzats per la independència que dóna l’autonomia econòmica? ¿Quants n’hi ha que tenen por de les dones d’ençà que hi creuen veure un tret de superioritat? Se senten amenaçats en la seva virilitat, i això els pot fer tornar dolents”. Ell amolla: “Hi estic d’acord. Llevat que no entenc perquè t’entestes a mesclar-hi l’autonomia econòmica”. “Doncs perquè és la clau de tot –diu ella–, en tot cas, la de la independència”. Mentre d’ells, una majoria encara ha de canviar les seves estructures mentals i moltes actituds; nosaltres, totes, ja ens sabem del tot segures de nosaltres mateixes. Per això la lluita continua!