Cellers Cusiné amb la dana

Que el Castell del Remei ha estat una empresa referent pel que fa a les noves tecnologies del camp lligada al Canal d’Urgell és sobradament sabut, i endinsar-se en què ha suposat aquesta comunitat rural per a les comarques de la plana de Lleida vol dir viure la transformació d’aquests nostres verals des del segle XIX i fins avui. Un avui que, com els Girona en aquell seu moment, Tomàs Cusiné treballa perquè d’aquests sòls àrids que viuen elevades insolacions i forts contrastos tèrmics se n’obtinguin vins forts de caràcter i de gran personalitat, com la gent d’aquesta terra. Va ser, doncs, amb l’arribada de l’aigua que el terreny es va preparar per a l’explotació agrícola, i, a més a més del cereal, s’hi comença a plantar vinya de cep noble. De llavors i fins avui, ja són quatre els Cellers de Tomàs Cusiné, entre la plana urgellenca, les Garrigues i la Serra de la Llena, que és a la serra de Prades: l’homònim, Celler Tomàs Cusiné; el Cara Nord, el Castell del Remei i el Cérvoles Celler. I amb una selecció de dotze vins d’alta gamma de tots quatre cellers, el propi elaborador impartirà una classe magistral a l’Espai Lucilla Atilia del Castell perquè els participants puguin conèixer les característiques úniques de cada vi, blancs, negres varietals i negres estructurals, i aprendre a maridar-los. A servir-nos-en amb tota la litúrgia. Una convocatòria, aquesta, que es vol una crida de solidaritat, perquè la recaptació íntegra de l’aportació de cada participant es destinarà als damnificats per la dana de Picanya, al País Valencià. Però aquest Tast, malgrat el gust amarg que el motiva, tindrà un deix poètic perquè es farà el divendres dia 21 de març, que és el dia mundial de la poesia. Un tast poètic, doncs, l’adversitat malgrat. De fet, tot hi té una certa màgia, al Castell del Remei, perquè tot i la forta ensulsiada que amb la Guerra va viure i que el darrer dels Girona va saber refer, aquesta finca que ha estat enclavatge estratègic al llarg de la història amb la casa-palau, el celler, el santuari, amb les pintures de Josep Obiols, la colònia agrícola, un entorn d’arbredes i llacs i el restaurant. I el banc que guarda memòria del centenari de Josep Vallverdú. Poètica i solidaritat, un binomi de vinyes nobles.