Llibres dels nostres

Ningú no pot negar que la literatura pertany a la llengua en què és escrita. ¿Qui antologa Kafka, la literatura txeca o l’alemanya? Franz Kafka és un escriptor txec d’expressió alemanya, per tant és l’alemanya la literatura que ha d’incloure el seu conjunt d’obra en la seva producció. Però no és menys cert que nosaltres, en el meu cas des de les Terres de Lleida, ens sentim més nostres Núria Perpinyà, Arnau Barios, com a traductor, o Teresa Colom, entre molts altres; de la mateixa manera que a Girona se senten més seus Narcís Comadira, Quim Espanyol o Joaquim Nadal, també entre altres. Ponç Pons és dels menorquins només? A Carod-Rovira, Gabriel Ferrater, Margarida Aritzeta o Xavier Vega no se’ls senten més seus els de Tarragona, Reus, Valls o Terres de l’Ebre, respectivament? Sí, però igual que Núria Cadenas, Melcior Comes, Lourdes Toledo, Joan-Lluís Lluís, Blanca Llum Vidal, Francesc Serés o Rafael Caria pertanyen a la nòmina d’escriptors en llengua catalana. Si no hi ha, doncs, adscripció territorial per a la literatura, sí que n’hi ha per als seus autors. I m’agrada de reivindicar-los, aquests que cadascú se sent més seus, aquests que la seva proximitat, entesa no només geogràfica, sinó també emocional, fa que ens sentim més autoritzats a recomanar ni que en la seva obra no ens hi endinsem amb atribucions abusives de crítics. I m’agrada de recomanar-los aquests dies de Nadal i de Reis, tan donats a la generositat. Si de llibres és de què es tracta, com de qualsevol altre llenguatge de les arts, abusem-ne, de l’esperit consumista nadalenc, perquè consumir productes culturals és una bona inversió. Hem d’aconseguir que un Nadal amb llibres sigui sempre més bon Nadal. Per Nadal, doncs, vulguem-nos lectors llargs de ficcions i de llibres personals, perquè ja se n’ocupa sant Jordi de prioritzar el llibre d’autor mediàtic. És cert que davant l’allau de novetats que la indústria editorial ens ofereix, hi ha títols de referència que es queden sense ser notícia en el sentit periodístic del terme, sort que els bons llibreters que tenim ens els saben recomanar. I és que, parafrasejant David Castillo, “la cultura és un gran plaer. És el que et diferencia dels altres, el que et dóna un vernís per civilitzar-te i és un camí per on has de transitar sempre”. Voilà!