El llegat Vallverdú

Aquest 9 de juliol, un any més, encara vam compartir taula i vam brindar els 103. Aquest dimarts 21, en caure el sol, ens acomiadàvem. Amb motiu dels 90, l’IEI em va confiar, manllevant el títol de Vinyoli, el Passeig d’aniversari Josep Vallverdú, que va recórrer al llarg de l’any els Països Catalans: a cada lloc hi tractàvem un vessant Vallverdú, home de factura polièdrica. L’any 2023 els vaig acompanyar amb motiu de l’any del centenari. “Ens salvem pels mots”, deia. “Fou el llenguatge un dels meus àmbits grats, ja de ben petit. Una habilitat per trobar el mot, un afany per les denominacions, i, no havent encara abandonat els estudis primaris, una curiositat per les etimologies i un deler d’acudir al diccionari. Més tard, l’estudi d’idiomes. A casa, d’infant, llegia abassegadorament i, paral·lelament, sorgia en mi un impuls de crear literàriament. De fet, el món de la plàstica i el del lèxic convivien dins meu amb força.” Un corpus literari que arrenca amb la narrativa juvenil, alhora que van prenent molta força els llibres personals, i excel·leix en el gènere testimonial en tota la diversitat de registres de què se serveix per confegir-lo, aquest seu testimoniatge. Hi aboca opinions (“hi ha moments que és necessari que tot un poble es posi dempeus”); hi aboca confessions (“estic cansat de moltes coses, però de defensar la meva llengua, no me’n cansaré mai. En aquest punt voldria tenir-ne consciència fins al darrer moment”). Hi aboca anècdotes, crítiques i interrogants. De fet, conrea la digressió com Sterne i Pla: amb elegància, ironia i bona dosi d’efectivitat. En aquests seus llibres personals, Vallverdú deixa constància de la seva vida i de la del país. Però si hi ha un corpus bibliogràfic de referència en la seva obra és el de les traduccions. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Creu de Sant Jordi, Medalla d’Or i Doctor Honoris Causa per la UdL i màxim reconeixement de país: Medalla d’Or. Enemic d’efusions, contingut, individualista al servei de la col·lectivitat, solitari, la seva trajectòria es va anar construït lluny de focs d’artifici i només dominada pel testimoni d’una fidelitat rigorosa al país. S’acomiada i ens deixa uns quants inèdits. No ha parat fins al darrer moment i ha viscut “prou anys per veure dècades com si instants fossin”.