Un bisbe, un país
Dels qui han esdevingut referents, els pobles amb ambició en fan justícia. El Dr. Josep Pont i Gol és una d’aquestes personalitats que ha donat el país i de la qual ja ha fet trenta anys del seu traspàs. Més enllà de ser fill de Bellpuig i d’haver estat alumne del seminari de Solsona abans de doctorar-se a Roma, el millor pedagog en tornar-hi ja com a professor, i després d’haver estat bisbe de Sogorb, amb visió de Països Catalans i amb Antoni Deig de secretari, i arquebisbe de Tarragona, la veu del Dr. Pont no va ser mai, deia l’abat Cassià M. Just, “d’aquelles que diuen aquelles grans coses que no diuen gran cosa”. La seva, valenta i clara, va ser la veu catalana del Concili Vaticà II, que hi va sobresortir per les seves intervencions més que renovadores. Sembla ser que l’episcopat espanyol hi va ser fluix, a Roma, i que les intervencions del Dr. Pont, llavors molt jove, van entusiasmar. Va ser, al Vaticà II, juntament amb els Drs. Jubany i Masnou, un dels responsables que la Lumen Gentium reconegués el dret a la llengua pròpia de les nacions sense Estat. Pont i Gol, que va ser un bisbe plenament conciliar, va ser decisiu per aconseguir que el català fos llengua de litúrgia quan els bisbes espanyols defensaven només el castellà. “Benaurats els perseguits per una causa justa” deia Joan XXIII estrafent la benaurança de sant Mateu. Pau VI fa arxidiòcesis Barcelona i Madrid, però deixa Tarragona sense cardenalat, de manera que la porpra cardenalícia se li va fer escàpola, a l’arquebisbe Pont i Gol. Seves, “les llibretes”, on el pare conciliar anotava tot el que s’esdevenia en aquell Vaticà II que va marcar un abans i un després en l’Església catalana, des de l’Institut d’Estudis Ilerdencs les vam presentar en exposició itinerant per tots els Països Catalans, acompanyades sempre per l’abat Cassià perquè són dipositades a Montserrat, i ho vam fer sota el títol “El Dr. Pont i Gol, home d’església clau per al país” amb la voluntat que un dels millors reconeixements que la cultura catalana podria fer a Josep Pont i Gol seria una edició anotada d’aquest seu “Diari del Concili”, on va intervenir més de sis vegades. Ell, que va contribuir per al retorn de les despulles del cardenal Vidal i Barraquer a la catedral de Tarragona. Hi comparteixen cripta.
