Articles d’exili

Manllevo el títol d’aquest escrit al subtítol del llibre que aplega una mostra del periodisme de Teresa Pàmies durant el seu exili a París, en edició i introducció de Montserrat Bacardí i donat a l’estampa per Comanegra. Una catalana a París. Articles d’exili recull una àmplia de col·laboració en mitjans orals i escrits de periodisme sobretot cultural, que és en el qual més va sobresortir a la capital del Sena, sense deixar mai, però, el de combat i el de partit, també a la Pirenaica, per exemple. No sempre eren signades aquestes seves col·laboracions i quan ho feia, diu Bacardí en una molt bona introducció al llibre, emprava les inicials de manera variada i de vegades se servia del seu pseudònim més habitual: Núria Pla. Va estar lligada a mitjans de filiació marxista com Realidad. Revista de Cultura y Política, impresa a Roma i editada sobre la responsabilitat de Jorge Semprún. Va publicar a Horitzons, que va aparèixer a Mèxic l’any 1960 sota la direcció de Francesc Vicens i dos anys més tard es va convertir en Nous Horitzons, i hi va publicar durant més de vint anys si bé de maneres diferents, per bé que en l’època de París va ser quan va estar-hi més vinculada i va ser quan hi va participar més activament, anys que coincideixen amb l’’etapa d’or’ de la revista diu Francesc Vallverdú i cita Montserrat Bacardí, que també diu que “encara des de l’exili parisenc va enviar alguns articles a Serra d’Or i Oriflama, de la mateixa manera que enviava novel·les a concursos que no guanyava”, però era molt llegida. Practicava un periodisme clar i combatiu des d’unes posicions ideològiques ben definides i “a poc a poc es forjava una nova periodista i una nova escriptora”. Pàmies, tal i com disposen les lleis del periodisme, diu l’editora que per als articles buscava un pretext d’actualitat i publicava reportatges sobre actes culturals que van tenir lloc a París a favor de la lluita antifranquista, com la representació de Ronda de mort a Sinera dirigida per Ricard Salvat; les convocatòries de la Festa del Llibre Català o les actuacions dels Setze Jutges i d’en Raimon. Però si hi ha un peça que aplega el llibre i amb la qual em quedo és amb “L’exemple del poeta J.V.Foix”. Combatent! Una actitud digna, envejable i admirable. Llegiu-la, lectors!