Deu anys d’Hort poètic

“Abraçar la terra, i cercar què ens demana la terra, saber del cert quan arriba el seu zel, fecundar-la llavors” escoltem de M. del Mar Bonet. Cavar, sembrar, plantar i collir són accions que mouen l’Hort poètic, en sentit connotatiu i denotatiu. Però, semblantment, s’hi recita i s’hi escolta. I s’hi gusta. L’hort de Nati Moncasi i Jaume Suau és una extensió de gairebé un jornal de terra al terme de Bellvís, al Pla d’Urgell, que en l’edició d’enguany ha fet deu anys que viu una feliç síntesi de natura i cultura amb un planter arrelat i amb poetes convidats que presenten els seus versos i planten un arbre. Convocatòria rere convocatòria l’Hort poètic ha anat creixent amb arbres que han anat plantant els mateixos poetes: com el lledoner de M. Josep Escrivà, l’ametller de Jaume Pont, el llimoner d’Àngels Marzo, el codonyer de Josep M. Sala-Valldaura, el llorer d’Eduard Batlle, el caqui de Carme Romia, el ginjoler d’Anton Not, l’arbre de júpiter de Joan Francesc Dalmau, l’alzina de Jordi Pàmies, el noguer de Xavier Macià i l’oliver de Josep Vallverdú, entre altres. En l’edició d’enguany ha estat Francesc Pané el poeta convidat a cavar i, al costat d’un poema bellíssim, hi ha plantat una figuera. Totes, veus arrelades al vers i hortolans còmplices de tanta collita. I és que ha sabut fer-se un nom, l’Hort poètic de Bellvís, i se l’ha sabut fer més enllà del terral i de la pròpia llengua. Com les arrels dels arbres, els versos de l’Hort ens diuen veritats fondes amb la paraula exacta i precisa. I ens commouen. Un llenguatge agafat al paisatge real i al de cadascú en el seu sentiment vital, perquè l’Hort poètic rima tot ell en tota la seva diversitat. Un joc de contrastos entre l’efímer de la collita i la perdurabilitat del vers ens fa viure aquella incessant passió “per les extremes vores del món”, que diu Vinyoli. La sorpresa d’enguany ha estat un text inèdit de Josep Vallverdú, que va deixar llest el novembre passat per celebrar aquests deu anys i on diu que l’Hort poètic “és la crida que més m’ha commogut i em commou entre totes les que he estat i soc convidat”. Ell, que s’agradava de dir-se farm gentleman, quan va plantar l’oliver l’any 2022 va escriure: “Ai, oliver benvolgut/ que et dreces als quatre vents/ quan jo sigui sols una ombra/ fes-ne tu als sobrevivents.”