SEGRE

M. Rosa Palafoix Huguet

Estimada Direcció General de Trànsit

carta

cartacarta

Creat:

Actualitzat:

SR. DIRECTOR:

Aquest cap de setmana passat he vist clar que havia d’escriure aquesta carta, arribi on arribi.

Ho he vist clar quan vaig veure un accident en una cruïlla de la carretera en la que circulo gairebé cada dia, no importa el lloc sinó el fet. Vaig veure entre tantes llums d’ambulàncies, policies, vehicles, persones... una cara coneguda i em vaig preocupar. No va ser greu, o sí, tot depèn del punt de vista en què ens ho mirem. Les paraules textuals d’aquesta noia varen ser “uns padrins que diuen que han vist unes llums però que eren lluny i els donava temps a passar se’ns han emportat per endavant”. Fins aquí podem pensar “un accident com un altre”, “si no s’han fet mal, rai”, “una més per explicar”, “quin ensurt, sort que s’ha quedat en això”, etc. La meva reflexió és la següent: per què si hi ha una edat mínima per poder conduir, no hi ha una edat màxima per fer-ho? No, no tinc res encontra de la gent gran, espero arribar-hi també. Però siguem sincers. Quan una persona es va fent gran, els reflexos, l’acció-reacció, disminueixen. Per què no posar una edat (els 75 anys, per exemple) i retirar el carnet? D’acord, hi ha persones que podran dir “amb 75 anys, estic molt bé i puc conduir perfectament”, però per aquesta regla de tres, hauríem de parlar de la maduresa de segons quins adolescents amb 18 anys. És una responsabilitat molt gran conduir un vehicle. No tothom és conscient que entre l’accelerador i el terra del cotxe hi ha moltes vides en joc, per dir-ho d’alguna manera. Jo personalment tinc padrins als quals estimo i admiro, i a un d’ells, amb 78 anys li vaig haver de suplicar que no es comprés un cotxe nou i sí, sé que li vaig tallar les ales per volar. També sé que no hauré de dir mai a ningú “ja feia temps que li dèiem que no havia de conduir”, ja que a mi m’ho van haver de dir i només jo sé el pes que té aquesta motxilla que em tocarà carregar per tota la vida.

Amb aquesta mesura potser només evitaríem un 2% del total d’accidents, però per pocs que siguin, són millor que cap.

Per acabar, m’agradaria mencionar la importància que té l’educació vial. Sé que hi ha plataformes que estan intentant que sigui una assignatura més a l’escola, potser ja seria hora de posar-s’hi de debò. Per una millor educació i més respecte a la carretera.

tracking