SEGRE
CARTA AL DIRECTOR

CARTA AL DIRECTORSEGRE

Creat:

Actualitzat:

SR. DIRECTOR:

Aviat farà un mes que celebràvem el dia mundial del treball social a Lleida. En aquell moment, que sembla que faci una vida, reivindicàvem el reconeixement del nostre col·lectiu professional, invisible i alhora imprescindible. Dèiem estar en lluita per la justícia social en un sistema agonitzant i que, malauradament, ara més que mai, es posa en evidència per la Covid-19. Desigualtat social en el seu exponent màxim. La precarietat de l’ocupació es posa de manifest ara amb milers de persones que només podien viure de l’economia submergida i que es veuen confinades sense possibilitats de portar a casa diners per sostenir-se.

Treballadors/es afectades per ERTOS que no saben com sobreviuran a aquest confinament fins que puguin percebre algun ingrés. Infants que malviuen en llars sobreocupades, sense accés als continguts digitals que els haurien de garantir la igualtat educativa i sense que la família disposi dels mínims necessaris per garantir llur qualitat de vida. Dones víctimes de violència masclista confinades amb el seu maltractador.

Persones grans, soles o dependents, a les quals la seva fragilitat les aboca a l’aïllament, la solitud i a ser, massa sovint, víctimes potencials de la malaltia. Persones que estan ingressades en centres hospitalaris i que moren soles, sense poder-se acomiadar de llurs familiars. Persones sense llar que han d’estar confinades en una llar que no tenen –ni tindran–. Infants que viuen en centres residencials allunyats de llurs famílies, persones grans en centres residencials sense recursos suficients per garantir el seu benestar o centres de persones amb discapacitats o malalties mentals que veuen com cada dia que passa avança el deteriorament, l’ansietat i l’angoixa per estar lluny de les famílies... i infinitat de recursos i de persones que en ells hi són ateses i que en aquests moments es veuen contra les cordes: professionals de l’àmbit social i persones víctimes de la desigualtat que evidencia la Covid-19. És vulnerabilitat compartida, ens iguala, ens fa fràgils a totes.

Fa un mes dèiem que ens volíem juntes, insubmises, fortes i rebels, alçant la veu al costat de cada lleidatà i lleidatana que pateix les conseqüències d’una societat injusta. Semblava premonitori el nostre al·legat, ara sí que ens necessitem més que mai.

Necessitem una ciutadania proactiva i solidària, que ajuda els seus veïns i veïnes, detecta situacions de risc i eleva la veu perquè tothom pugui ser ajudat en la mesura de les seves necessitats. Necessitem equips de professionals del món social ferms i valents, que sense por segueixin sortint a treballar cada dia i lluitant pels ciutadans/nes més fràgils de la nostra ciutat. Necessitem un sistema que garanteixi la protecció dels i les professionals i no els vengui a la Covid-19 mentre estan lluitant pels drets de les persones.

Ens necessitem, ara més que mai, a totes juntes. Som serveis essencials. Salvar vides és imprescindible perquè totes puguem ser ateses si emmalaltim i sobreviure, i així, expressem la nostra gratitud a tots i totes les professionals de l’àmbit sanitari.

Sostenir les famílies que derrapen socialment per l’abisme a causa de la Covid-19 també és molt important i imprescindible. De la mà, juntes, ens en sortirem. Cuidar-nos entre totes és ara mateix el millor acte de responsabilitat que podem tenir. Almenys, que puguem aconseguir sortir d’aquest confinament, com a mínim, igual que hi vàrem entrar.

Des d’Àgora de Treball Social volem aplaudir tots i totes les professionals del món social, donant força perquè no defallim, i fer un agraïment a totes les companyes i companys que, mentre hi hagi una sola persona a la nostra ciutat que pugui patir més del que toca per culpa de la Covid-19, seguiran cada dia al peu del canó. Gràcies, companyes.

tracking