SEGRE

PEP PÉREZ

L'epidèmia de la ment

Socialista i republicà amb opinió pròpia, que no cobra per escriure el que pensa i el que no pensa

CARTA AL DIRECTOR

CARTA AL DIRECTORSEGRE

Creat:

Actualitzat:

Sr. Director:

Llegeixo avui dimarts al SEGRE, el per a mi molt bon article d’en Joan Cal, L’epidèmia de la ment. No puc menys que alabar l’oportunitat de l’article i el trasllat que ens fa de la seva perspectiva, paral·lela a temps passats que menciona, fent esment d’una bibliografia entre la qual hi ha l’obra La llengua del tercer reich, d’en Kemplerer, en què l’autor fa un extens i detallat desglossament de tot allò que es fa retorçant una llengua i utilitzant-la com a eina de suggestió, d’inducció, convenciment i justificació, amb la finalitat de la manipulació per crear una falsa realitat a base d’un fals discurs. Més evident, més encoberta, més sibil·lina o més populista, més prudent o més radical, però manipulació. Manipulació fins i tot com per transmetre quelcom encobert, sense dir expressament res.

És per això que em resulta anecdòtic que al costat mateix del mencionat article, l’editorial del SEGRE, que parla de “tensions polítiques”, sigui un reflex d’aquest tipus d’utilització del llenguatge i de la comunicació. No hi ha línia editorial clara, el contingut és ple d’evidències que coneixem tots, i no hi ha cap raonament amb un mínim de solidesa en cap direcció. Ni sí, ni no. Potser sí, potser no. Queda palès que la línia editorial tradicional del diari queda eclipsada per les, a hores d’ara, més que evidents, variades i reiterades pífies del Gobierno del Estado a l’hora de gestionar la crisi. Servei xi d’exemple la frase “evidentment, és una decisió molt complexa que compta amb partidaris i detractors entre els mateixos experts científics”. Déu n’hi do, senyors. Però així i tot, des del diari es vol donar la sensació de trencar una llança per defensar el que no es pot, intentant moderar els efectes d’aquestes pifies. El resultat és una editorial que costa d’entendre.

Però... guaita tu! Per reblar el clau, el Jaume Sellés, al Pas a nivell avui el titula Fràgils. L’omple d’estupor que Brussel·les, Madrid i Barcelona no toquin la mateixa partitura!! I conclou que si Europa no fa les coses com cal, si l’oposició espanyola no fa les coses com cal, si la GC (Generalitat de Catalunya o Guardia Civil, senyor Sellés?) no fa les coses com cal, ja ens hi podem posar fulles. Déu n’hi do, Sellés, déu n’hi do. El Gobierno de España sí que fa les coses com cal? Tot això l’endemà que el democràtic i interactuant Gobierno de España, fotent-se en un moment com aquest de milions de ciutadans, envia a Catalunya 1.714 milers de màscares, i contravé les recomanacions de l’OMS després de situar l’estat com a capdavanter mundial amb diferència en nombre d’infectats i morts per milió d’habitants per Covid-19, després de l’exercici d’irresponsabilitat de no tancar Madrid, la qual cosa estan pagant ara els seus ciutadans i bona part de la resta d’Espanya (majoritàriament els humils, és clar).

Al davall de l’editorial, la secció Vox Populi ens recorda que el Cap d’Estat Major de la Defensa de l’Estat espanyol parla de “vèncer el nostre virus estimat” i @jcoscu deixa una surrealista perla de dimensions siderals, oblidant els perfils falsos dels comuns.

La veritat és, sempre segons la meva opinió, que la pàgina d’avui no té malbaratament. En qualsevol cas, quedi clar el meu reconeixement al diari, el qual tinc la sort de llegir cada dia.

tracking