Recuperem el Passeig de Ponent o el de Boters
A Lleida, una ciutat sovint oblidada pels centres de poder, no ens podem permetre mantenir símbols que ens humiliïn o ens recordin l’espoli que hem patit. I, tanmateix, una de les nostres avingudes principals encara porta el nom de Rambla d’Aragó. Un nom que ja no té cap sentit. Pitjor: és un insult a la memòria i a la dignitat dels lleidatans. Per què hem de suportar aquest nom? Què ens hi vincula, exactament? Perquè si repassem la històriarecent, el balanç és devastador: Espoli cultural, amb el trasllat forçat de les obres del Museu de Lleida a l’Aragó, executat amb complicitat judicial i esperit de revenja territorial. Negació de la llengua catalana a la Franja de Ponent amb l’invent del LAPAO, un menyspreu institucional disfressat de neologisme. Càrrega sanitària desequilibrada, amb milers de pacients aragonesos que acudeixen als hospitals lleidatans, sense compensació proporcional ni inversió addicional. Competència econòmica deslleial, amb polítiques aragoneses orientades a atreure empreses catalanes amb fiscalitats a mida, buscant afeblir el nostre teixit productiu.
En aquest context, mantenir una “Rambla d’Aragó” a la ciutat és no només incoherent, sinó vergonyós. Però més enllà de la indignació, hi ha la memòr ia. El nom Rambla d’Aragó és relativament recent. El començament de la consolidació urbana de l’àrea data de l’any 1861, quan s’enderroquen les muralles i s’uneix la ciutat emmurallada amb l’entorn proper, especialment el turó de la Serreta.
Durant dècades, l’espai es coneix com a Passeig de Ponent. I encara abans o en paral·lel, de manera popular, com a Passeig de Boters, en referència als antics oficis que hi tenien presència. Als anys 1960, amb la transformació de l’espai urbà i l’eliminació de la rambla central per a vianants, s’imposa el nom de Rambla d’Aragó, en ple franquisme tardà i amb un context poc propici a la identitat pròpia. Ara que tenim les eines i la llibertat per decidir, per què mantenir una denominació que respon a una voluntat aliena? Ara que Lleida vol refermar la seva personalitat i defensar el seu patrimoni, cal començar pels símbols. I els noms dels carrers ho són.
Cal, doncs, un canvi que no és només nominal, sinó estratègic i simbòlic: recuperem el nom de Passeig de Ponent o, millor encara, el popular i arrelat Passeig de Boters. No es tracta només d’una qüestió d’història urbana. Es tracta de memòria, de dignitat i, sobretot, de deixar clar que Lleida no s’agenolla davant ningú. Que tenim veu pròpia. Que ja n’hi ha prou de reverències a qui ens maltracta. Cal que la Paeria de Lleida enceti aquest debat i rectifiqui una denominació imposada. No hi ha millor moment que ara.
