Sense tècnics d’integració la inclusió escolar és només un eslògan
El Departament d’Educació ha retallat tècnics d’integració social i educadors socials just quan el nostre fill, com tants altres, es troba en un moment crucial de la seva vida escolar. Com a pares, la notícia ens ha deixat amb un nus a l’estómac: aquests professionals no són només una ajuda tècnica, sinó el suport emocional, el recurs i el vincle que permet que els infants amb necessitats especials desenvolupin les seves capacitats i se sentin part de la comunitat educativa, complementant la tasca dels mestres i donant al centre el suport necessari per atendre tothom amb plena inclusió.
Per a nosaltres, aquesta retallada no és una xifra: és una pèrdua real. La tècnica d’integració social ens orientava sobre ajudes, coordinava l’accés a logopeda i psicòleg, recomanava casals adaptats i supervisava les extraescolars adequades. Ara ens preguntem qui farà tot això: mestres ja al límit o famílies sense prou recursos ni coneixement?
El sentiment d’abandó creix amb la manca d’informació: el canvi es va comunicar amb el passat curs ja acabat, sense temps d’adaptació. La por de veure el nostre fill quedar enrere augmenta cada dia. Sense aquests professionals, la inclusió queda en paraules buides.
Quan la consellera Esther Niubó parla d’escola justa i inclusiva, ens sentim enganyats. Les famílies patim la contradicció entre discursos i realitat: la inclusió no pot dependre només de mestres o famílies. Calen recursos reals per no deixar ningú enrere. Aquesta crida és perquè es reverteixi una retallada que posa en risc un dret fonamental.
