A cada bugada es perd un llençol
A Lleida acabem de perdre un llençol i dels brodats de 1.000 anys: la Fira Sant Miquel. Aquesta dita popular, que es perdrà amb la meva generació, diu clarament que quan es fan canvis cal rumiar què es perd i què es guanya. Coincidint amb dates, a l’acte d’inici del curs de la Universitat de Lleida se’ns recorda el seu origen i la seva antiguitat, va crear-se el 1300, crec que ho va dir una regidora municipal. Curiosament, als anys 1300 va iniciar-se la Fira San Miguel, que aquests dies ha estat devaluada o depreciada per part dels que “manen” sense recordar que té 1.000 anys, quan va crear-se un 29 de setembre, festivitat de Sant Miquel, que li va donar el nom. De fet, pel que tinc entès, té més anys d’història que la Universitat. Els historiadors en saben més. Però és que té més que Història pel mig. Com pair que dos fets històrics dels 1300 tinguin un tracte tan diferent en una setmana? Mereixem que vingui Jaume I el Conqueridor i ens passi per l’espasa. La històrica Fira Sant Miquel ha estat okupada per una fireta, que a les xarxes el nostre Ajuntament fa publicitat com aAmb la Fira del Mos arriben 3 dies de festa, gastronomia i productes de proximitat”, acompanyada per una fira automobilística, quan a Lleida gastem el que no tenim per eliminar cotxes. Quants llençols perdem desplaçant la veritable Fira San Miguel? No hi ha més dies a l’any?, o és que anem al panem et circenses romà? En tot cas, no era més fàcil fer aquesta fira Mos un altre dia que no fos el 29, com al seu dia es va traslladar l’Aplec del Caragol per separar-lo de la Festa Major? Mereixem que torni el rei Jaume II per fer-nos un segon Estudi General que ens ensenyi a aplicar amb “coneixement” els “coneixements” que ens aporta la Universitat de Lleida.
