Resposta a l'article del 20 de novembre: "Científics avalen les zepes per protegir les aus"
"Sorprèn que al manifest no se citin articles científics que avalin les afirmacions que s'hi fan"
La reserva de Mas de Melons, que inclou la finca propietat de la Generalitat que forma part de la zepa dels secans de Lleida.
Les dificultats dels agricultors amb explotacions situades dins les ZEPA (Zones d'Especial Protecció per a les Aus) de la plana de Lleida continuen sent greus, ja que encara no hem rebut les compensacions necessàries per garantir la viabilitat de la nostra activitat.
Les ZEPA estan plenes de filtracions econòmiques: els pocs recursos que hi arriben rarament es queden al territori i acostumen a fugir lluny de l’economia local. Les condicions imposades pel Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge dels espais naturals protegits de la plana de Lleida fan molt difícil mantenir una vida digna per a les persones que, dia rere dia, cuidem la fauna, la vegetació i el territori. En canvi, sí que semblen facilitar-se les vies perquè els diners marxin.
El recent manifest d’un grup d’investigadors defensa les ZEPA com a eina clau per a la conservació, però sorprèn que no s’hi citin articles científics que avalin les afirmacions que s’hi fan. Igualment, no hi apareixen investigadors de la universitat més propera al territori, la Universitat de Lleida, que és qui millor coneix la realitat socioeconòmica i ambiental de la zona.
Tampoc s’hi tenen en compte els impactes econòmics i de viabilitat que suportem els agricultors, ni s’esmenta que fa temps que demanem transparència sobre els diners invertits a les ZEPA, unes dades que encara no se’ns han fet saber. Sense aquesta informació, és difícil creure en una gestió justa o realment orientada al territori.
A més, reclamem una qüestió essencial per al present i futur de les nostres explotacions: volem poder regar tal com ho fan els veïns de finca. Si la protecció ambiental ho impedeix, aleshores exigim compensacions econòmiques reals, suficients i continuades, que permetin mantenir les finques actives i evitar l’abandonament forçat de terres que durant generacions hem treballat.
Defensem la biodiversitat i sempre ho hem fet. Però la conservació no pot sostenir-se sobre l’empobriment de qui viu i treballa a la plana de Lleida. Necessitem compensacions reals, transparència i la implicació d’especialistes que coneguin el terreny, no només declaracions teòriques que no reflecteixen la nostra realitat quotidiana.
