Repugnància: "Que la por canviï de bàndol"

“Sembla mentida que encara passin aquestes coses”, la resposta més freqüent que he rebut a l’explicar-ho. Sembla més irònic, tenint en compte que el succés ha coincidit, per dates, amb els preparatius de les reivindicacions del 25N.

El fet: dimecres 19, 18.15 h, Passeig de Ronda 97. Entro a la fleca, demano, pago i surto a la terrassa. M’assec a una taula i a la del costat, 3 individus. Miro el mòbil, sento com criden. Paro atenció a la conversa: “Li vas fotre el puny pel c***, no?!”. “No li vas pegar ni ofegar?”. “No li vas petar el ***? Ho has de fer i menjar-te la merda!”. Amb fàstic, intento passar desapercebuda.

Finalment, m’interpel·len. Un diu: “Això que hem dit, li hauries de fer a ella, li agradarà.” Riuen, comencen a assetjar-me. Penso a marxar, però per què ho he de fer jo? Segueixen, els minuts passen eterns. Paro de fingir que no els sento i els miro amb cara de fàstic. Giro el cap i veig el cambrer a la porta del local, plantat.

“Perdona, no has vist quins 3 perles tens aquí?”, li dic. “Sí, i?” és la seva resposta. Només puc explicar-li que m’estan dient coses més que desagradables. Ell, fent cara de no saber res i amb to superb: “Vols res per beure o no?”. Dic que no i marxa.

Ells riuen, continuen agredint-me verbalment: “Però què?! Vols follar o no?!”. Fujo. Hauria d’haver trucat al 112, segons la Urbana, ara no poden fer res. He parlat amb la responsable del negoci; assegura que prendrà mesures i entén que ho vulgui exposar.

I això estic fent. Per les dones que conec, i per tu també. L’alcohol no és excusa, l’actuació del cambrer és repugnant. Els meus plors són d’impotència. Siguem-ne conscients: continua passant. Tu no has de marxar, ells han de callar i avergonyir-se’n. Que la por canviï de bàndol. Prou violència masclista.