El dia que els docents vam dir prou

Hem tornat a demostrar que quan els docents i el personal educatiu s’uneixen, fan història. La vaga ha estat un èxit rotund de participació i de dignitat. Aules buides, però plenes de raons. Carrers plens, però plens d’esperança. El missatge ha arribat clar: l’educació mereix respecte, recursos i condicions dignes per a qui la fa possible cada dia. El govern no pot mirar cap a una altra banda. 

És hora de deixar els discursos i asseure’s a parlar seriosament. Exigim un calendari real de negociació sobre les condicions laborals de tot el personal educatiu —docents i PAE—, amb compromisos concrets i terminis clars. No volem més promeses vagues ni taules que només serveixin per guanyar temps. Si hi ha voluntat, trobarem acords. 

Però si no hi ha respostes, hi haurà acció. El col·lectiu educatiu ha dit prou, i ho diem amb la força serena de qui sap que lluita pel futur del país. Si cal tornar a sortir al carrer, ho farem. Si cal reprendre les vagues, també. I si la sordesa institucional continua, no descartem una vaga indefinida. Perquè defensar l’educació és defensar la dignitat de tothom. 

A les famílies, gràcies. Heu entès que aquesta lluita no és només per qui ensenya o acompanya avui, sinó pels qui aprendran demà. No lluitem per privilegis; lluitem pel dret dels vostres fills i filles a una escola amb professionals respectats, amb temps per atendre, innovar i educar amb qualitat. 

Avui hem fet un pas immens, però no és el final del camí. Ens esperen setmanes decisives. Fem-les junts, amb la mateixa determinació i el mateix coratge. Per la nostra feina. Per la nostra educació. Per un futur digne.