La salut mental perinatal també ha d’existir a Lleida
Escric aquesta carta des de Lleida, embarassada després d’un llarg procés de fecundació in vitro i sense cap professional de psiquiatria que es faci càrrec del meu seguiment. Des del març de 2025 estic en reproducció assistida i, en gairebé un any i mig, només he tingut tres visites de psiquiatria.
Vall d’Hebron em demanava un informe sobre els meus antecedents, la medicació i el procés de FIV, però no el vaig obtenir. En canvi, vaig rebre comentaris com: “Tu fes l’amor tranquil·la i ja arribarà”, malgrat el meu diagnòstic d’infertilitat i una salpingectomia. Vaig haver d’anar dues vegades a urgències psiquiàtriques perquè no podia accedir al meu facultatiu.
Després del canvi de professional, la nova psiquiatra em va dir que havia de deixar la sertralina, sense pautes de retirada, sense informe i sense coordinar-se amb l’equip de reproducció assistida. També em va comunicar que no volia fer-se càrrec del meu cas. Vaig sortir de la consulta amb un atac d’ansietat i vaig tornar a urgències.
El 2 de juliol em van fer la transferència embrionària i ara estic embarassada. Tenia visita el 22 de juliol, però m’han comunicat que la psiquiatra està de baixa, que no serà substituïda i que, si em trobo malament, l’única opció és tornar a urgències. Urgències no substitueix el seguiment.
A Lleida no existeix un circuit públic de salut mental perinatal que garanteixi continuïtat assistencial i coordinació entre psiquiatria, obstetrícia i reproducció assistida. No demano un tracte especial; només que cap dona embarassada hagi d’esperar a una crisi per poder ser atesa.
