Rumb a la precarietat
Cada any per aquestes dates i també a principis d’any, les grans empreses escanyapobres (bancs, gasístiques, elèctriques, petrolieres...) ens passen pels morros els beneficis i els increments en el benefici que han tingut en els darrers 6 mesos.
Els números ens diuen que l’1% de la població cada vegada és més rica, mentre que el 99% de la població restant (petits empresaris, assalariats, jubilats) hem de sofrir aquest acarnissament bianual adonant-nos que cada vegada som més pobres. A sobre també expliquen el motiu pel qual són més rics i tu més pobre. Diuen: hem guanyat més perquè la gasolina ha pujat, o perquè els interessos han pujat, o per la guerra, o per les declaracions de x, etc. No s’entén que un mateix problema global a uns els beneficiï i a d’altres els perjudiqui.
Això és perquè tot en aquest món està decidit per aquest 1% de la població que per interès personal i econòmic fa esclatar guerres i provoca altres desgràcies collectives sense tenir el més mínim remordiment. Es pot ser més malèvol? Cap a on va la humanitat?
