Cultura, memòria i futur

Una colla d’escolars caminen pel passeig central. Se’ls miren dos padrins mentre fan petar la xerrada a l’ombra dels arbres. Una senyora treu a passejar el gos i aprofita per relaxar-se. Quin privilegi perdre’s un matí qualsevol pels Camps Elisis, on l’asfalt es fon amb la natura al bell mig de Lleida. D’aquí poc més d’un any, s’hi afegiran persones llegint al sol escoltant de fons el so de l’aigua, o simplement badant o prenent alguna cosa al Cafè Teatre noucentista, recuperant l’esperit de fa cent anys, quan es va concebre.

Em fa molta il·lusió parlar-vos del projecte per a la rehabilitació del que coneixem popularment com el Xalet dels Camps Elisis. Juntament amb el Templet, l’Aquari o el Palau de Vidre, forma part del paisatge sentimental de la ciutat. Recuperar-lo és, en bona mesura, recuperar el cor del parc i reconnectar-nos amb una memòria que ens explica. És una declaració d’amor a la nostra història i una aposta convençuda pel futur. Els Camps Elisis van néixer en un moment de transformació urbana i d’expansió d’una Lleida ambiciosa, moderna i dinàmica que es comparava amb les grans ciutats europees i que veia en la cultura una forma de progrés. Hi tornem a ser.

Al Cafè Teatre, obra original dels arquitectes Joaquim Porqueres i Francesc de Paula Morera, hi intervindrem partint d’una idea tan simple com poderosa: connectar el passat amb el present. Li retornarem l’ànima noucentista, amb aquella elegància discreta, recuperant els usos culturals vinculats al lleure, gràcies al projecte de l’arquitecte municipal Jaume Terés. L’edifici funcionarà com un espai per a què les famílies, les persones grans i les més petites puguin gaudir de la literatura, la música i l’art en un espai de pau i de tranquil·litat. S’hi organitzaran activitats per a escoles, grups, entitats, artistes i creadors que vulguin fomentar el plaer per les lletres. A grans trets, la reforma consistirà a restaurar l’estructura original de l’edifici, conservant els elements històrics i ornamentals, i a fer-lo energèticament més sostenible. La planta baixa s’habilitarà com un gran espai multifuncional. Al mateix temps, aquesta gran sala es podrà distribuir i dividir en diferents espais. La planta primera mantindrà la configuració actual i s’habilitarà com una gran sala de lectura. El Xalet està pensat per estar-hi bé a dins, però també per gaudir-lo des de fora. De fet, interior i exterior estaran molt vinculats. És hora que els lleidatans i les lleidatanes tornem a gaudir aquest edifici emblemàtic. La recuperació del Xalet noucentista està íntimament lligada amb altres projectes que estem avançant, com la biblioteca dels barris oest o el Pla Lector Municipal, que té com a objectiu garantir l’accés i promoure la lectura com a eina de convivència, de benestar i de creixement col·lectiu. Mantenim el nostre compromís absolut amb les lletres, amb la llengua i amb la cultura.

Aquests dies queda demostradíssim amb la celebració de la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya. Ja fa 30 anys que l’Animac ens fa capital de la creació. Aquest aniversari no només serveix per demostrar la impecable trajectòria d’un festival de referència, també és un bon moment per recordar l’esperit pioner amb què va néixer. Va ser emotiu escoltar, durant la inauguració, les veus dels seus artífexs: la de l’Antoni Llevot, aleshores director de l’Escola Municipal de Belles Arts, i les dels estudiants Joan Pena i Jordi Alfonso, que van col·laborar amb ell. Tots tres van tirar endavant amb valentia i vocació aquell primer somni animat que amb el temps s’ha convertit en un festival de prestigi internacional. Un projecte que va néixer petit i que avui, fidel als valors de la pau i la diversitat, projecta Lleida al món amb una mirada oberta al canvi.

Lleida és capital del talent i de les oportunitats. Estimem la creativitat i creixem amb ella. Avancem amb la certesa que la cultura és el camí d’un futur més lliure, més cívic i més crític.