A Lleida, sentiments compartits

Lleida es construeix, també, amb sentiments compartits. Són emocions que travessen generacions i que són patrimoni de la ciutat. A casa nostra, les sentim quan parlem del Lleida: quan recordem la il·lusió del primer partit al Camp d’Esports, les prèvies que semblaven no acabar mai, els nervis amb el marcador en contra o les victòries històriques contra el Barça i el Madrid l’any de Primera Divisió.

Són records i anècdotes que formen part de la memòria col·lectiva de la ciutat. I aquesta memòria és, precisament, l’essència del nou projecte del Lleida CF, que neix de l’empenta de persones entregades perquè el sentiment blau continuï més viu que mai.

És una gran notícia que neixi una iniciativa capaç de mantenir vius la passió i el sentiment de pertinença. El futbol i l’esport van molt més enllà del resultat d’un partit o d’una temporada per emmarcar. Són convivència, educació en valors, cohesió social i comunitat. Els clubs i les entitats acaben sent el mirall de la societat que els envolta i, quan creixen arrelats a la seva ciutat, es converteixen en una eina extraordinària per unir persones, generar il·lusió i reforçar els vincles. Començar pràcticament de zero exigeix valentia, esforç i, sobretot, paciència i mirada llarga. Vull reconèixer, però, la il·lusió i la serenor que m’han traslladat aquesta setmana els impulsors del projecte, amb la voluntat de construir una base sòlida i de gestionar un club sostenible, estable i amb futur. Com a alcalde, sabeu que teniu el govern municipal al vostre costat per col·laborar i ajudar.

Hi ha un element que dona una fortalesa especial a aquest projecte: la capacitat per unir generacions. Al capdavant hi ha persones de diferents edats que estimen el club i que han decidit fer un pas endavant. És el cas de l’Andreu Ratés, soci del Lleida des de ben petit i profundament vinculat a l’entitat, o del Juanjo Lecumberri, autor del llibre Banderes Blaves i fill d’un dels jugadors més estimats i recordats del club. Tots dos compten amb l’experiència i l’acompanyament de Joan Ramon Puig Solsona, carismàtic migcampista i segon entrenador en l’històric ascens a Primera. En un equip ben conjuntat, la joventut aporta empenta i ganes de transformar i l’experiència hi suma coneixement i perspectiva. Quan aquestes qualitats es troben, s’escolten i treballen plegades, els projectes arrelen i creixen. Aquesta mateixa idea ha estat present aquesta setmana en un altre moment important per a la ciutat: la constitució del Consell Municipal de les Persones Grans. Pot semblar que parlem de realitats allunyades, però comparteixen un principi essencial. Una ciutat avança quan sap aprofitar tot el talent que té, amb independència de l’edat, i quan crea espais perquè les diferents generacions dialoguin i aprenguin les unes de les altres. Les persones grans tenen criteri, experiència i voluntat de continuar contribuint a la vida col·lectiva. No volem decidir per les persones grans, sinó decidir amb elles. Les persones grans d’avui voleu continuar participant i aprenent.

Durant aquest mandat hem fet passos importants perquè seguiu tenint una vida activa, autònoma i vinculada amb la comunitat. Hem avançat perquè els centres sènior siguin cada vegada més espais de relació i convivència. Amb aquesta mateixa voluntat hem recuperat un servei molt esperat, els menjadors sènior, que ja funcionen en tres centres de la ciutat, i hem impulsat més d’un centenar d’activitats que han acollit més de 3.500 persones. Les persones grans sou una part imprescindible del present i del futur de Lleida. I amb aquesta vocació avancem: fent que casa nostra es transformi tenint cura de les persones i reconeixent també el talent i la capacitat de totes i tots per seguir sumant.