Les dones transformen Lleida
Paer en cap
Avui, quan passegeu per Lleida, us convido a mirar ben alt. Als nostres carrers hi trobareu els rostres de 24 dones lleidatanes que, en moments molt diferents de la història, van fer-se un lloc en àmbits que per l’època semblaven impensables. Com els de la Victorina Vila i la Maria Rúbies, que fa un segle defensaven una educació igualitària i l’accés de les dones al coneixement i a la presa de decisions.
L’Agnès Gregori també ens va demostrar que les dones estaven sobradament preparades per competir als campionats d’atletisme, mentre la Maria Dolors Sabaté, infermera, llevadora i activista social, s’erigia com a defensora de la justícia social i els drets de les persones treballadores. Són quatre històries que representen milers de dones que, sovint des de la discreció, han mogut i transformat Lleida.
Elles comparteixen una idea molt senzilla. Que cap generació comença de zero i que és important recordar que avancem per camins que algú va obrir abans que nosaltres. Recuperar la seva memòria és reconèixer que molts dels drets que avui considerem normals van necessitar dones valentes disposades a arriscar-se i a qüestionar l’statu quo. I que pel simple fet de fer-ho, també van haver de pagar el preu de ser qüestionades i jutjades. La història ens demostra que els drets no apareixen sols. Sempre hi ha algú que abans ha hagut de reclamar-los, defensar-los i, en molts casos, pagar un peatge per obrir una porta que les generacions següents hem trobat oberta. Aquesta és una de les idees que hi ha darrere del I Congrés Dones que mouen ciutats: mirar enrere per entendre el present, però sobretot mirar endavant. La igualtat real encara no existeix de manera plena i aconseguir-la no és una qüestió que afecti només les dones. Reconèixer aquest deute històric amb les dones no és cap gest de cortesia, sinó una qüestió de qualitat democràtica, de justícia i de progrés col·lectiu. Perquè progrés i igualtat són dues cares d’una mateixa moneda. Una societat no pot considerar-se plenament avançada si deixa enrere la meitat de la seva població o si encara hi ha sostres que impedeixen decidir sobre la vida pròpia, participar, treballar, crear o ocupar espais de responsabilitat. La igualtat també exigeix que revisem comportaments i maneres de relacionar-nos que durant massa temps s’havien normalitzat. El feminisme no resta drets a ningú, al contrari: amplia llibertats, reparteix oportunitats i fa més forta la democràcia. Vivim en un moment en què els drets que semblaven definitivament consolidats tornen a ser discutits en molts llocs. I això ens recorda una lliçó essencial: la democràcia i els drets no són conquestes irreversibles, sinó que s’han de defensar i ampliar cada dia. El feminisme forma part d’aquesta defensa perquè, en essència, parla de drets humans, de llibertat i de dignitat.
A Lleida, aquest compromís no es queda en les paraules. Durant aquest mandat hem incorporat la mirada de les dones a les polítiques públiques. Hem impulsat la Beca Rosa Siré –pionera a tot l’Estat– per donar més visibilitat a les dones artistes. Estem avançant perquè Balàfia disposi d’un Casal de la Dona i hem incorporat noves eines de prevenció i seguretat durant les festes. També ho hem fet promocionant l’esport femení i revisant les nostres normes de convivència amb la voluntat de garantir que totes les dones puguin relacionar-se i comunicar-se lliurement. Però una ciutat feminista també és una ciutat que es pregunta si una dona se sent segura quan torna a casa, si té oportunitats per emancipar-se econòmicament, si té veu en les decisions que l’afecten o si els espais i els serveis estan pensats també des de la seva mirada.
Per això m’emociona que avui Lleida s’hagi despertat amb una mostra d’algunes de les dones que l’han fet créixer i ens han ajudat a arribar on som. És un reconeixement i un homenatge al seu coratge i que a la vegada ens permet escalfar motors per a la celebració del congrés. Elles i totes les dones que representen han obert els camins pels quals ara avancem. I ara ens toca a nosaltres continuar obrint-ne de nous.