PLA (GI)
Pla ve de plagi, és un rumor que s’escampa per tot Barcelona, un potin que els periodistes xiuxiuegen a sota veu per les redaccions, que a les tertúlies de l’Ateneu es comenta amb desaprovació: “acaben d’acomiadar Josep Pla de la corresponsalia de La Publicidad perquè algú l’ha enxampat plagiant un article d’un diari francès”. Així comença un apartat de la monumental biografia de Josep Pla escrita per Xavier Pla, publicada a Destino amb el títol: Un cor furtiu. Xavier Pla ens remet, entre altres, a Joan Salvat-Papasseit, que explica en una carta que Los libros de junio, article de 15 de juny a La Publicidad, era una traducció fidelíssima i literal de la crítica dels mateixos llibres que havia fet a Le Temps el crític del diari francès. Molt bé, Pla va plagiar alguna crítica literària d’una revista francesa. No vull entrar en si era una traducció fidelíssima com diu Papasseit, si Pla va “afusellar” el text o si, simplement, es va inspirar en un escrit aliè. Tampoc no vull entrar en els motius, que poden ser diversos: acumulació de feina i terminis fixos a complir amb inspiració o sense, simple mandra o feliç troballa que inspira un article. Fins aquí l’anècdota. Em pregunto si podem anomenar plagi tota producció intel·lectual que s’inspira en una altra, tant si és per criticar-la com per a imitar-la. ¿Seria plagi també el fet que quan hom escriu, pinta o compon, el que surt de la ploma o del pinzell té l’aire de les darreres lectures, visions i audicions? Què és, si no, aprendre? ¿Qui hi ha que pugui dir que allò que surt de la seva imaginació és completament nou sota la capa del sol? ¿Algú pensa que vam néixer ahir, que el món és tan nou que les coses encara no tenen nom ni història?
Quan escrivim, ¿és que no usem paraules mil cops emprades per altres, estructures, idees, constel·lacions de pensaments que, com una teranyina, han fabricat la base cultural que segueix alimentant el nostre esperit fins i tot en el moment que hi afegim, amb sort, un nou punt de llum?
Amb les paraules, les notes, els materials i els colors passa com quan juguem a pilota (futbol, bàsquet). És amb la mateixa pilota que juguem tots, només que uns en saben més a l’hora de retenir-la o passar-la, a l’hora de xutar a porteria o fer cistella.
