Buidar ulls
Ma padrina deia que hi ha persones que són tan dolentes i odien tant que es buidarien un ull si a canvi a aquell a qui volen mal li traguessin els dos. Manta vegada he tingut ocasió de comprovar la veritat de la sentència, la darrera amb el cas de les pintures murals de Sixena que hom vol fer retornar al monestir encara que això les malmeti o destrueixi. És evident que aquí l’ull que perd el demandant no és el seu però qui perdrà la vista són els eventuals admiradors de l’art romànic i la cultura en general. Però aquesta, en el fons, ja sabem tots que no és la qüestió que es dirimeix.
Aniré al punt fent un tomb que servirà d’analogia. La Declaració d’Independència dels EUA, signada el 4 de juliol de 1776, declarava emfàticament “We hold these truths to be self-evident, that all men are created equal”, això és que tots els éssers humans van ser creats iguals i, és clar, tenen els mateixos drets. A la Constitució de 1787, però, i sense fer ús del concepte “esclavitud”, sinó el més eufèmic de “altres persones” es diu que la importació de les “altres persones”, això és, negres africans, no es prohibirà fins a 1808, o que si alguna d’elles fuig d’un estat esclavista a un que no ho sigui, haurà de ser retornada als seus amos. La clàusula més llastimosa és la de l’article I.2.3: “Els Representants (els membres del Congrés) i els impostos directes es repartiran entre els Estats... segons els respectius nombres, que es determinaran sumant el total de les persones lliures, incloent-hi les persones subjectes a serveis per un temps determinat, i excloent-hi els indis no taxats, tres cinquenes parts de totes les altres persones.” És a dir, els indis taxats i els negres només compten com 3/5 de persona, a efectes legals. La conclusió és fàcil: indis i negres no formaven part de la humanitat i no se’ls aplicava allò de “tots els éssers humans són iguals”, i per la mateixa raó no eren ciutadans dels EUA ni eren protegits per les seves lleis i immunitats. Aquest reconeixement no vindrà fins molt més tard, i encara poc més que formalment, perquè tothom sap que l’estatut real de les minories ètniques és que, formalment americanes, en realitat són tractades com estrangeres i gairebé enemigues. Exactament igual com els catalans a España.
