L’efecte ELIZA i l’amor platònic
Quan vostè busca alguna informació usant l’aplicació XatGPT o similars, li demana sisplau? Quan la hi proporciona, li ho agraeix? Tendeix vostè a tractar el “sistema computacional de predicció lingüística” com si fos una persona i a tenir-li les atencions i cortesies pertinents? Si la seva resposta és un “sí” no es preocupi excessivament, és normal, si per normal s’entén allò que fa la majoria de la gent en el seu cas. Ara bé, això no és altre que una il·lusió cognitiva, un antropomorfisme que consisteix a atribuir comprensió, intencionalitat o consciència a un sistema computacional (vaja, a una màquina) que només manipula símbols lingüístics segons unes regles de programació.
No té cap secret: el llenguatge, que teòricament és expressió de l’existència del pensament, és el principal atribut humà, així que tenim tendència a suposar l’existència d’un subjecte, d’un ésser intel·ligent, allà on hi ha una manifestació lingüística. L’experiència ens hauria d’haver ensenyat, però, que no tots els éssers que parlen o escriuen són intel·ligents, i no vull posar cap exemple... En qualsevol cas, és evident que el XatGPT simula o imita molt bé (en realitat està dissenyat per a això) les qualitats i capacitats “humanes” mencionades més amunt, superant les expectatives del programa ELIZA dissenyat el 1966 pel científic del MIT Joseph Weizenbaum.
En una societat plena d’individus entotsolats, cada cop més dependents de les pantalles, orfes d’habilitats socials, poc avesats als compromisos i gens disposats a contraure’n però alhora desitjosos/es d’afecte i companyia encara que sigui de butxaca, no és estrany que es doni el fenomen creixent de l’“AMOR PLATÒNIC 2.0”. Consisteix en les relacions amoroses d’intensitat i durada variable que moltes persones estableixen amb els xats poliamorosos. Xiaoice és un model xinès capaç de simular bé reaccions emocionals. Té més de 100 milions d’usuaris que hi parlen sovint i el descriuen com “la meva parella, confident...”, “l’única que m’escolta...”. També hi ha: CarynAI, Replika i altres. Aquests models tenen tot el que la fragilitat i la inconstància humanes demanen: compromisos reversibles, seguretat sense exposició i intimitat sense dependència, tots els components d’una societat líquida.
