Patir en català
En quina llengua pateix vostè? Dono per fet que en la mateixa llengua que somia, que pensa... i que parla normalment. Sí, aquella llengua en la qual vostè és més intel·ligent i en la qual s’expressa amb més claredat i precisió. També és la llengua que vostè entén millor, de la qual en capta bé els matisos i els detalls, la mateixa amb la qual és seduït, animat, reconfortat, comprès, estimat i atès millor.
He rellegit fa poc un cas psiquiàtric, el d’Anna O., la primera pacient d’histèria que va tenir Joseph Breuer, autor del llibre Estudis sobre la histèria (1885), escrit a quatre mans amb Sigmund Freud. De fet, aquest cas inspirà en el darrer els primers passos de la psicoanàlisi. La noia, de vint-i-un anys, havia sofert molt durant la malaltia i mort del seu pare. Entre molts altres símptomes, va patir una afàsia d’origen neuròtic durant la qual no entenia ni parlava alemany (que era la seva llengua materna) i només parlava anglès. Joseph Breuer no va tractar el canvi de llengua, ni se li va passar pel cap intentar obligar-la a parlar alemany. Al contrari, li va parlar en anglès. En el curs de les converses del tractament, ella explicava les seves vivències i, progressivament, anaven desapareixen alguns símptomes. Fou ella qui, justament, va batejar el procediment amb el nom de “talking cure” i quan s’hi referia en broma, amb el de “chimney sweeping”, que signifiquen, respectivament: cura a través de la parla i neteja de la xemeneia. Expressions ben encertades, a fe, perquè és ben conegut que certs tractaments psiquiàtrics consisteixen a facilitar que el pacient pugui expressar el seu patiment. Per això és especialment greu el cas recent de la pacient catalana a qui, després d’una crisi suïcida, se li va negar un tractament psiquiàtric perquè va demanar que fos en català. Li van dir que triés entre ser tractada en castellà o no rebre el tractament perquè no es podia obligar el sanitari a fer-ho en català perquè el dret d’opció lingüística el té, segons la Fundació CPB, tant el pacient com el metge.
Jo tinc clar que la llengua forma part importantíssima del tractament mèdic i, en qualsevol cas, la pregunta obligada, a l’hora d’atendre millor, és: quina llengua s’ha d’emprar preferentment, la del metge o la del pacient?
