Milionaris temporalment avergonyits

Fa 66 anys John Steinbeck, referint-se als “socialistes de boqueta”, va escriure que es creien “capitalistes temporalment en dificultats”. En l’original Everyone was a temporarily embarrassed capitalist. Que tothom pot llegir al seu assaig A primer on the ’30. La sentencia és una acerba crítica als falsos socialistes i comunistes, aquells que prediquen que cal repartir el ramat de cabres dels altres però que quan arriba el torn de repartir la vaca pròpia diuen que aquesta no toca. Segurament que la crítica s’estendria a aquells que veuen la política com un lloc on grimpar i no com una plataforma de lluita per a una certa justícia social; però aquesta crítica no val només per als d’esquerres, sinó per a tots els “polítics de professió”.

La frase de Steinbeck resumeix amb precisió irònica la gran paradoxa americana, que és pràcticament universal en els països capitalistes: que els pobres no es veuen a si mateixos com a tals, sinó com milionaris temporalment a la baixa. Aquesta paradoxa és la que n’explica altres que podem observar arreu, com ara que els pobres votin els partits que representen els interessos dels rics, o que els pobres es culpin a si mateixos de la seva pobresa. Tot plegat ens fa adonar de la dificultat que tenen els individus per assolir allò que Marx anomenava “consciència de classe”, aquella fita que faria que els humans, esdevinguts conscients de la seva explotació, fossin capaços d’alliberar-se.

Però tot això no és més que un somni, que ben irònicament va descriure Orwell amb aquella sentència demolidora de 1984, referint-se a la dificultat inherent al fet que els proletaris s’adonin de la força que tenen i prenguin algun determini: “Fins que no en siguin conscients, no es rebel·laran; i fins que no s’hagin rebel·lat, no en podran ser conscients.” ¿Però com han d’assolir consciència de classe, els oprimits, si es veuen a si mateixos com a futurs membres d’una classe superior? Fetes les correccions oportunes, podríem assajar d’actualitzar i contextualitzar la frase tot dient: “Si pots convèncer l’autòcton més pobre que és millor que qualsevol immigrant, no s’adonarà que li estàs fotent la cartera. Dona-li la possibilitat de mirar avall cap a algú altre, i li buidarà les butxaques a benefici teu.”