La Diada del Referèndum

Avui és 2 de setembre. D’aquí a un mes clavat ja haurem votat. Serà el dia després, el de la valoració a fons dels resultats d’una jornada electoral cívica, modèlica i històrica per al nostre país que, acudint a les urnes de forma massiva, haurà decidit constituir-se en un estat independent en forma de república. Tal dia com avui estarem a l’espera de la confirmació oficial i definitiva dels resultats per, al cap de quaranta-vuit hores, proclamar la independència i posar en marxa el procés de transició que culminarà amb l’aprovació de la nova Constitució catalana i les primeres eleccions de la República. Almenys, aquest és l’ànim amb què els que farem la campanya pel Sí encarem aquests vint-i-nou dies que tenim per endavant.

Però perquè aquest pronòstic es compleixi, encara han de passar unes quantes coses –i algunes força rellevants– en les properes setmanes. Seran dies molt intensos en els quals haurem de demostrar la nostra determinació a tots els nivells, des del de la màxima responsabilitat institucional del nostre país, fins al de la mobilització al carrer en defensa de la nostra llibertat democràtica per dir què volem ser.

És en aquest context que la setmana que ve es presenta com un moment clau en tot aquest llarg procés que és a punt d’arribar al seu punt culminant. La Llei del Referèndum d’Autodeterminació i la Llei de Transitorietat Jurídica i Fundacional de la República veuran definitivament la llum aquesta setmana. Tots dos textos legals compten amb el suport de la majoria absoluta del Parlament que garanteixen els grups de Junts pel Sí i la CUP, que representen, al mateix temps, la voluntat majoritària del poble de Catalunya que els va elegir en les últimes eleccions plebiscitàries del 27 de setembre de 2015 per conduir-nos fins a aquest punt. L’Estat hi respondrà amb el Tribunal Constitucional. Ja ho sabem. I si algú encara tenia algun dubte de com funcionen les coses a Espanya, ja vam sentir la vicepresidenta Sáenz de Santamaría avançant quina seria la posició d’aquest desprestigiat i polititzat òrgan, que segueix els dictats del que li marca l’executiu del PP.

A mitjans de la setmana que ve tindrem el necessari suport legal per convocar el referèndum i, immediatament després, el president Puigdemont i el seu Govern signaran la convocatòria de l’1 d’octubre. Ho recorreran al TC, però el mateix text de la Llei del Referèndum ja ho preveu quan diu que s’estableix “un règim jurídic excepcional adreçat a regular i garantir el referèndum d’autodeterminació” que “preval jeràrquicament sobre totes les normes que hi puguin entrar en conflicte”. És a dir, que encara que el TC suspengui la Llei, el Parlament i el Govern no acataran la suspensió i el procés electoral per votar seguirà endavant.

Deia que vénen dies clau des de les institucions i també a nivell popular i és que, a partir d’aquest punt crític de conflicte amb la legalitat espanyola, el suport de la gent serà fonamental. Falta poc més d’una setmana per a la Diada, que enguany s’escaurà a mig camí de la convocatòria del referèndum (i la seva més que probable suspensió) i de l’inici, el dia 15 de setembre, de la campanya electoral. Una vegada més haurem de sortir al carrer per dir que volem votar, que volem assolir la llibertat com a poble de forma democràtica, i que les amenaces d’un estat que no ens considera prou adults per emprendre el nostre propi camí, no ens faran desistir. L’Onze de Setembre d’enguany serà especial. Serà el pròleg de la mobilització definitiva, la que ens ha de dur a omplir a vessar les urnes l’1 d’octubre salvant tots els impediments, obstacles i amenaces.

Aquests dies ja hem vist com les gasten alguns, aprofitant fins i tot el dolor dels atemptats de Barcelona i Cambrils per intoxicar i mirar de desprestigiar les nostres institucions. Hi haurà més guerra bruta i més intents de desestabilització. És per tot plegat que us convido a anar a la nostra capital aquest 11 de Setembre i a mantenir-nos units i ferms davant el que confiem que acabi sent el moment per al qual els catalans dels últims tres-cents anys hem estat treballant tenaçment: el de la fundació de la República Catalana com un Estat de Dret, democràtic i social.