Jean-Marie del Moral, ‘Fotografies 1972-2017’

La Fundació Forum per la Fotografia de Tarragona presenta l’exposició retrospectiva de Jean-Marie del Moral, fotògraf francès, fill d’exilats republicans, d’arrels maternals de la Granja d’Escarp. Aquest arrelament no és gens circumstancial en el seu cas, ans al contrari, ja que sempre que pot hi torna a trepitjar les terres de secà, d’oliveres i ametllers.

L’herència de l’exili també és molt present a la seva trajectòria, perquè l’any 1968 ja es va iniciar en els reportatges socials i el 1972 va començar a col’laborar amb L’Humanité. Explica que a casa seva el pare tenia una foto del Guernica de Picasso, i una de l’Elegia de la República Espanyola de Robert Motherwell. L’any 1990, quan va fotografiar Motherwell al seu estudi de Nova York, aquest va quedar colpit de saber que qui el fotografiava havia crescut mirant aquesta imatge d’una obra seva. Jean-Marie del Moral va veure de seguida que la fotografia era el seu camí, i que havia de copsar el batec de la gent, de la gent amb la qual sentia una identificació i s’hi trobava a gust. Un camí s’encetava en descobrir el talent dels artistes, dels seus tallers. De primer va fotografiar la majoria dels artistes encara vius de l’Escola de París, majoritàriament els espanyols... Baltasar Lobo, Apel·les Fenosa, Antoni Clavé, Viñes, Xavier Valls... després els seus contemporanis, els de la nova onada de pintors que arribaven a París als anys vuitanta... Miquel Barceló, Campano, Broto, Garcia Sevilla, Sicilia. Amb Barceló va fer un seguiment de llavors ençà, i les seves fotografies arriben a resseguir tota la seva trajectòria. Molts d’aquest reportatges apareixien a llibres i monografies... La de Richard Texier, del 1991; Ateliers, del 1994; Miró l’Atelier, del 1996; La Maison des Peintres, obra genial del 2000, on apareixen els tallers de Miró a Montroig; el de Tàpies, o el d’Antonio Saura... La sèrie de llibres sobre Miquel Barceló, que s’inicia amb el llibre del 2003... fins a arribar al darrer El Ojo de Miró, del 2015, en què fotografia tots els detalls dels objectes dels tallers de Miró a Palma. L’exposició de Tarragona aplega la majoria dels retrats més coneguts d’artistes, i no hi manquen els principals. Al costat d’aquests, i barrejats en la disposició del muntatge, apareix un altre Jean-Marie del Moral interessat per la gent, pels carrers i pels paisatges, i unes darreres imatges de detalls de la naturalesa. Son escenes de París, de Moscou, de Castella, de New York, de Pequín, de Mont-real, d’Oaxaca... En molts casos hi ha persones anònimes que miren a la càmera i en la seva condició humana assoleixen una dignitat que els apropa als artistes. També hi ha composicions naturals, on existeix una harmonia estètica. Totes aquestes obres exposades estan fetes en blanc i negre. Jean-Marie del Moral no prepara els retrats amb logística. Només hi ha la càmera i prou. Té un grau d’immediatesa en la manera de trobar la llum exacta. Duu la càmera al damunt i fotografia quan troba l’instant precís per fer-ho. Amb aquesta llibertat pot passar en un instant de fotografiar un personatge i un racó de l’entorn d’aquest creador que l’identifica tant o més que la seva mateixa representació.

Tots els retratats, tots els paisatges, tenen una recerca de la intensitat del que vol copsar. Són autors brillants, dignes de ser recordats en el futur. Jean-Marie del Moral en deixa testimoni i els agermana, pel nostre gaudi i testimoni.