Bon any nou des de Sixena

L’alcalde de Lleida, com molts de vostès, deu haver rebut unes quantes felicitacions durant aquestes festes nadalenques que s’acaben avui amb l’arribada dels Reis d’Orient. Una de les més entranyables que li han dirigit és la que, amb motiu de l’any nou, li va adreçar el seu company de partit i president de la comunitat autònoma d’Aragó, Javier Lambán.

En aquest esforç per teixir complicitats amb Catalunya i per demostrar que allò de la reforma federal de la Constitució va de debò, va cuidar tots els detalls de la posada en escena en el seu discurs de cap d’any per enviar a Àngel Ros i al conjunt de lleidatans el seu missatge d’afecte i fraternitat. Quin lloc millor per dirigir-se als aragonesos que el monestir de Santa Maria de Sixena? I quin millor decorat per pronunciar el seu discurs que el botí sostret del Museu de Lleida amb l’ajuda de l’article 155 de la Constitució? Això sí, per al meu gust li va faltar agrair personalment al nostre paer en cap la seva col·laboració perquè aquest espoli es consumés amb èxit.

Per a Lambán, aquest ha estat un bon any per a l’Aragó i el trasllat de les obres d’art a Sixena n’ha estat el colofó. Dos reflexions a partir d’aquesta afirmació. La primera: que pobre que deu haver estat l’any polític aragonès si el que consideren més reeixit és haver-se endut amb nocturnitat i per la força una quarantena d’obres d’art d’un museu. I la segona: quin dèficit d’amor propi té el senyor Lambán que necessita fer aquestes demostracions d’autoestima fent discursets des de la cova d’Alí Babà mostrant-nos impúdicament el botí dels lladres.

I per si no fos suficient, aquesta setmana els ajuntaments lleidatans propers a l’Aragó han rebut un exemplar del llibre Tejidos de vecindad, prologat pel propi Lambán i pel president de la Diputació de Saragossa, Juan Antonio Sánchez. Es veu que no en tenen prou havent-nos humiliat gràcies al 155 al qual va donar suport entusiasta Àngel Ros i el seu partit sinó que, a més, ara hem de suportar que se’ns en fumin a la cara.

En aquest bonic pròleg ens critiquen sense embuts per coses com ara la nostra “desraó absoluta” pel projecte polític “separatista” i se’ns fan retrets paternalistes i un punt triomfalistes –com de vencedor que alliçona el vençut–, sobre “la negativa de la Generalitat a complir les sentències sobre els béns de Sixena”.

Molts alcaldes lleidatans ja han decidit retornar el llibre, ofesos pel seu contingut. En aquesta reacció digna dels nostres representants cal destacar la resposta del president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, que ha facturat el paquet acompanyat d’una felicitació nadalenca amb la fotografia dels prestatges buits del Museu. Suposo que es donaran per entesos.

I mentrestant, el paer en cap encara busca la seva resposta “proporcionada”. Diu que encara no ha llegit el llibre i que, per tant, no pot donar cap opinió. Vés a saber, potser decidirà guardar aquest exemplar juntament amb el DVD de la felicitació de cap d’any de Lambán al cofre dels regals del bon veïnatge que inspiren el gloriós futur federal d’Espanya.

El que tampoc no em consta, per cert, és que Ros hagi fet cap pas per exigir a Lambán que es disculpi públicament per haver posat en qüestió la professionalitat dels tècnics del Museu de Lleida quan, frívolament, va criticar les feines de restauració i conservació dels béns arrambats. Aquestes calúmnies i difamacions no poden quedar en no-res i la Paeria hauria d’emprendre accions legals si el president aragonès no rectifica. El nostre grup municipal així ho exigeix a l’equip de govern.

Mentrestant, i després dels resultats de les eleccions del 21 de desembre, el país es prepara per investir de nou Carles Puigdemont com a president i per restituir el govern legítim que el 155 va voler esborrar del mapa. He demanat als Reis que portin una dosi considerable de sentit comú al govern espanyol perquè no sigui tan maldestre d’intentar evitar que el sufragi dels catalans sigui respectat. També els he demanat que ens portin la llibertat del presos polítics i que siguin generosos amb els sacs de carbó per als qui vostès i jo ja sabem.