Fotografies de Martí Gasull

A

ra la fotografia digital ha canviat la metodologia de reproducció de les obres d’art en publicacions impreses, però abans, quan havies d’incorporar una imatge d’un quadre en un llibre necessitaves una bona transparència, que normalment havies d’encomanar a un fotògraf de confiança, que sovint havia d’anar a l’estudi del col·leccionista i de l’artista i fer-la, amb tota una mitja jornada de treball per preparar-la. El fotògraf havia de tenir la doble qualitat del bon ofici, però també un talent per entrar en la intimitat de qui el rebia i havia de seguir tot el procés de trobar la peça, despenjar-la, il·luminar-la amb equipament específic. Si el fotògraf tenia bona qualitat humana i el dia s’allargava acabaven fent amistat. A la Barcelona de mitjans dels anys setanta Martí Gasull i Avellán era el fotògraf que tots buscàvem per encomanar-li reproduccions d’obres. No només era capaç de lliurar-te les transparències que els editors després feien servir per als llibres i catàlegs, sinó que el seu caràcter, discret i humà, era una garantia de bona feina. La seva senzillesa en el tracte atrapava tothom i mai motivava cap queixa per part de ningú. En aquells moments encara eren actius els grans fotògrafs de l’escola de Barcelona, Català Roca inclòs, però si s’havia de reproduïr un quadre o una escultura, Martí Gasull era l’especialista. La majoria de monografies d’art fetes en aquella època indiquen la seva autoria de les imatges. A força de visitar els tallers dels artistes amb regularitat, i amb un procés ben diferent del de fotografiar obres, Martí Gasull va anar retratant els autors amb qui més proximitat va arribar a tenir. Molts d’ells de l’entorn de la galeria Joan Prats.

El seu caràcter i bonhomia li va permetre fotografiar els artistes sense intimidar-los. Alguns d’aquests retrats acompanyaven també algunes de les monografies, però així com ha obtingut el reconeixement de la professió per les seves transparències, ara li arriba el moment de fer balanç dels retrats d’artistes.

Ja fa uns anys que Martí Gasull ha repensat el seu arxiu, amb donacions i mostres que il·lustren aquest vessant retratista.

En aquesta recuperació ha introduït la memòria del seu pare, també creatiu, Martí Gasull i Coral, i el record del seu fill, l’activista de la llengua catalana Martí Gasull i Roig.

Ara és l’Espai Guinovart qui exposa una selecció d’aquestes imatge. Al final del recorregut de la mostra hi ha una tria de transparències d’obres de Guinovart, però la mostra se centra en els retrats fotogràfics, que pengen de cordills, com si estiguessin assecant-se, i agafats per pinces, sense emmarcaments.

Els autors estan treballant al taller i apareixen desmitificats, com si Martí Gasull volgués respectar la seva personalitat com a homes. Hernández Pijuan, Joan Brossa, el poeta J.V. Foix, J.M. Subirachs, Antoni Tàpies... Destaquen els retrats fets a Josep Guinovart, òbviament, amb imatges de diversos tallers i diverses èpoques, i el retrata amb la familiaritat que el pintor tenia.

També es nota l’estima que Martí Gasull tenia per Joan Brossa i per Perejaume, i per un personatge molt important a l’època i poc considerat després: Lluís Maria Riera, que tenia una gran sensibilitat per muntar exposicions i triar obres i artistes a la galeria Joan Prats.

No tot són artistes i tallers, sinó espectacles, com el de la Festa de la Lletra del 1979, on s’atura en un espectacle de Brossa amb Albert Vidal, i entre els espectadors apareixem els joves que llavors ens ensinistràvem en la successió generacional d’aquesta fornada d’artistes que ara pengen d’aquests fils, i que la majoria ja no són entre nosaltres.