Transformació, postureig o disfressa?

La transformació digital és potser el tema sobre el qual més parlem a les organitzacions i menys sabem com dur a terme. A més, als departaments comercials és un tema especialment crític. Tret d’honroses excepcions, esclar, anem molt perduts. Segurament, la causa d’això és que no disposem d’un manual, un model a seguir o exemples de tercers que puguem aplicar. Sempre hi ha algun aspecte que grinyola.

Jo tampoc no li diré com ho hauria de fer vostè, es necessiten uns quants articles més per fer-ho i ser un expert en el seu camp, però m’atreveixo a oferir dos pistes. Transformació Digital implica dos coses: transformar-se i digitalitzar-se. És obvi, no?

Així doncs, anem per parts:Transformació: en quina empresa li agrada transformar-se? Si la seua avui és rendible, no té motius per fer-ho i, si no ho és, ja en té prou amb sobreviure. Som immobilistes per naturalesa i transformar-se implica assumir riscos, anar cap al que es desconeix, exposar-se davant dels altres i un llarg etcètera de situacions incòmodes.Digitalitzar-se: això sí que ens agrada. Tenir andròmines tàctils, accés a internet, tenir tot disponible en qualsevol lloc i en qualsevol moment, perfils a totes les xarxes socials, pàgina web nova i ordinadors personals d’última generació. A qui no li agrada viure així a la seua feina?

Quina està sent la conseqüència d’això? Les tendències de la gran majoria de processos de transformació digital han fet això:Digitalitzar-se sense transformar-se. És a dir, fem exactament el mateix que fèiem abans, però amb andròmines cares, softwares cars i pendents del postureig en xarxes socials de la nostra empresa i de la competència. D’aquesta estratègia n’hauríem de dir alguna cosa semblant a Disfressa Digital. Únicament hi hem posat un vestit fals a sobre.

Koetler ho resumeix molt bé: “Una empresa vella amb tecnologia no és una empresa moderna, és una empresa caríssima.” Malgrat això, és admirable que almenys s’esforci a anar per aquest camí, sabem que tampoc és un camí de roses. L’esforç ha de ser admirat sempre.

Transformar una companyia implica transformar les persones que la integren, incloent-hi la CEO i l’operària que acaba d’arribar. És una qüestió de cultura corporativa. Pràcticament totes les expertes coincideixen que és necessari posar els treballadors i el client al centre de tot i aquests, avui dia, tenen infinites possibilitats d’influir sobre la nostra empresa, des de les opinions en fòrums fins a les comunitats de cocreació de nous productes.

Ja no és que hàgim de deixar de ser sitges hermètiques entre els departaments de la nostra companyia. És que hauríem de deixar de ser sitges amb els stakeholders de la nostra indústria. Com hem d’utilitzar el big data si només disposem de les nostres pròpies dades? Com hem d’utilitzar la Intel·ligència Artificial si no sabem gestionar l’enorme intel·ligència de les persones que treballen a l’empresa? Com hem de robotitzar l’atenció al client si no sabem què el preocupa amb total detall? Potser un model d’obertura total seria atrevit però molt adequat per deixar fluir informació, deixar explotar el talent de les persones dins de la companyia i participar activament en el procés de lideratge transformador del teu sector... Déu n’hi do. Aviat està dit. Hi ha moltes incògnites i poques respostes.

Personalment em quedo amb dos preguntes: què puc transformar a la meua empresa avui? I jo, m’he transformat o m’he disfressat?