Per què en diuen incineració si és gasificació?

Des de fa un temps hi ha una campanya contra una instal·lació d’incineració de residus a Juneda, a Tracjusa específicament. Em pregunto què deu motivar els promotors de la campanya a usar el terme “incineració”, si resulta que el que es farà serà “gasificació”. No voldria pensar en una mala intenció o en un desig d’enganyar el públic.

Potser és manca d’informació? Anem al diccionari i mirem què vol dir incinerar: “Reduir a cendres”, o el seu sinònim, cremar: “Consumir per acció del foc”. Mirem ara gasificar: “Reduir un sòlid o un líquid a l’estat gasós.” Mentre que incinerar té connotacions negatives i crea rebuig social i ens recorda la foguera al tros cremant les restes de poda amb una fumera insuportable, la gasificació poca gent sap què és. En el cas de Juneda, és un procés per transformar la fracció de resta bioestabilitzada de residus municipals en un gas combustible per produir vapor a alta pressió amb la finalitat de concentrar purins digerits per evaporació al buit i assecat, amb condensació de l’aigua evaporada i producció prèvia de biogàs, que es mescla amb el gas de la gasificació. Aquest procés s’ha fet des del 2001, però aleshores s’utilitzava gas natural, que ara es vol substituir per gas de síntesi obtingut per gasificació.

El procés que hi ha darrere d’una incineració és una combustió amb excés d’oxigen. L’efecte conjunt d’alta temperatura i presència d’oxigen afavoreix la formació de dioxines i furans, compostos realment perillosos per a la salut, per la qual cosa la normativa europea i catalana, a banda d’exigir uns rendiments energètics mínims pràcticament impossibles de complir, obliga a un sistema exquisit de filtres per evitar que arribin a l’atmosfera. En un procés de gasificació s’opera a baixa concentració d’oxigen per evitar la combustió i recuperar el potencial energètic de la matèria primera en forma de gas combustible, fet que afavoreix que no es produeixin dioxines. Si per precaució s’utilitzen filtres, els riscos són mínims, tot i que sempre cal mantenir el control, com en tota instal·lació industrial.

Les tecnologies de combustió i de gasificació són diferents, ningú pot dir que una gasificació és una incineració disfressada. Un altre argument d’oposició típic és dir que la gasificació competeix amb el reciclatge. Impossible, perquè la gasificació, en aquest cas, utilitza la fracció de resta bioestabilitzada, és a dir, allò que ningú ha estat capaç de separar i posar al contenidor adient per reciclar i ho ha deixat al gris. És el que, un cop fet tot l’humanament i tècnica possible per reciclar, no pot anar a un altre lloc que no sigui un abocador. Qui té interès a omplir espais com a abocadors? Si algú no desitja que es faci quelcom útil amb la fracció resta, com el que es vol a Juneda, el millor que pot fer és promoure una campanya perquè tots els residus domèstics se separin correctament i no calgui posar res al contenidor gris. Mentre no s’aconsegueixi un reciclatge del 100%, tindrem una fracció de resta incòmoda que o ens demanarà un abocador o un aprofitament com energia temporal de transició cap a un futur energètic completament renovable. Com a França, on planifiquen que el 2050

tot el gas de la xarxa de gas natural sigui renovable, com el biogàs de residus biodegradables, i en el projecte inclouen gas obtingut de gasificació, de residus forestals o agrícoles i de la fracció de resta de residus municipals. Si no hi ha mala intenció, si s’entén que la gasificació és diferent a la incineració, si no hi ha un interès a anar omplint abocadors, encara em pregunto per què en diuen incineració si és gasificació.