Més participació democràtica

El concepte de participació ciutadana en la democràcia evoluciona. En els últims anys, fruit dels canvis socioeconòmics que s’han produït, les ciutadanes i els ciutadans reclamen tenir més poder en la presa de decisions sobre les polítiques que els concerneixen en el seu dia a dia.

Ho copsem a les xarxes socials, als mitjans de comunicació i en els reclams durant les manifestacions i protestes recents, tant al nostre país com en altres estats. La política actual, per tant, també necessita comptar amb una presència cada cop més freqüent i activa de la ciutadania i aquí és on des de les institucions i dels partits hem de crear els mecanismes perquè això sigui realitat.

Des del PSC, per exemple, hem posat en marxa un procés participatiu en línia per tal que les ciutadanes i ciutadans de Lleida opinin sobre el projecte del Pla de l’Estació, una proposta que considerem que tindrà unes importants repercussions a diferents nivells en el seu dia a dia per a les veïnes i els veïns i, en definitiva, per a tota la ciutat. En canvi, la Paeria ha decidit esquivar aquest procés i ha decidit aplicar el corró en un projecte que reclama consens amb les associacions veïnals i la ciutadania pels canvis que això comportarà a nivell de mobilitat, pels usos que hauria de tenir l’edifici dels Docs, per les connexions entre el barri de Pardinyes i el centre de la ciutat a través del cobriment de les vies i per la instauració de nous serveis, com ara comerços i espais verds.

El vot és un mecanisme polític individual que té un abast col·lectiu, que atorga representativitat i legitimitat als representants. En el debat actual, però, ens preguntem si és suficient que la ciutadania només exerceixi els seu vots en uns comicis municipals, autonòmics i estatals cada quatre anys i, per tant, ens plantegem si és necessari ampliar aquest ventall a través de generar els mecanismes de participació democràtica per reforçar la legitimitat a la qual feia referència per a la presa de decisions.

Les societats canvien i evolucionen i això també arrossega, de manera positiva, la política. Les prioritats i les maneres per informar-se i comunicar-se han canviat i, de manera paral·lela, ha crescut el nivell d’interès, per part de la ciutadania, sobre l’ús de les noves tecnologies, així com una consciència més gran per vetllar per la transparència.

Les veïnes i els veïns poden interessar-se d’una manera més o menys intensa, i en sentit personal o col·lectiu, per un tema o una problemàtica concreta, sigui a la seva ciutat, al seu país o a nivell mundial. Els mitjans digitals, a través de la regulació del vot electrònic, ofereixen una alternativa que ha de ser considerada per consumar un canvi que contribueixi a aquesta etapa de transformació en la presa de decisions.

Les ciutats són l’epicentre dels grans canvis i, per això, des de la política hem de saber generar les noves oportunitats per a la participació democràtica i ampliar-les, d’una manera real, i sense que es quedi en un terreny simbòlic. Aportar una estabilitat al sistema actual, un aspecte que també està a debat, també passa per organitzar amb èxit les reformes que reclama la ciutadania, com ara la de la seva implicació més sovint en la presa de decisions.

Per tant, hem de saber assimilar i afrontar els canvis que la ciutadania reclama i adaptar-nos als canvis i als nous processos. L’evolució de la política i del seu funcionament van lligats amb la transformació que experimenta la societat, davant dels quals no ens podem quedar aturats.

.