Com més serem...

És encertada la proposta dels actuals dirigents de l’ANC de posar en pràctica la tan comentada llista cívica per concórrer a les properes eleccions? No ho sabem, però l’actual panoràmica de discòrdia entre els actuals partits independentistes potser només servirà per dividir encara més aquella petita part de votants independentistes que encara tenim la voluntat de passar per les urnes, regalant així majories als unionistes en les diferents conteses electorals per incompareixença nostra.D’altra banda, n’hi ha que obliden l’origen dels principals escarafalls i pedrades de franquistes decebuts, que avui manen un pessic menys que ahir, i que són els que durant sis anys han fet, dels dirigents catalans que estan fora de les seves urpes, el blanc de les seves invectives i condemnes a la premsa altiplana, per trobar-se fora de l’estat més democràtic del món mundial. I és que la seva recança, la seva pedra a la sabata és aquesta: no haver pogut abatre ni castigar encara amb el seu lawfare, empresonaments, humiliacions, burles i inhabilitacions, com sí que van fer i fan amb els que es van quedar dins de l’Estat Espanyol amb la remota creença que, d’aquí o de fora, hi podria brollar una engruna de justícia. Però aquest lideratge preeminent dels nostres dirigents fins ara incòlumes per trobar-se en països d’Europa s’està compartint amb els massacrats de casa, justament, per la simple possibilitat que reïxi una llei d’amnistia que mínimament faci recular els patiments urbi et orbe per pura venjança, que encara s’està exercint en milers de catalans independentistes que no han marxat.Per últim, s’ha de reconèixer l’heroïcitat de dirigents i artistes que s’han exiliat, però que alhora o s’han espavilat per subsistir o han disposat de recursos per escapar de les fúries dels que el 1978 votaven contra la Constitució i ara n’han fet una interpretació a mesura que veneren dins d’una piràmide degudament envoltada de formol. Doncs, això, a Madrid n’hi ha uns que dialoguen i pacten per pura necessitat i ganes de manar, i els altres que esbufeguen i es barallen fraternalment, és clar. Ens sona?