SEGRE

PAU ECHAUZ

Magre, una pintura oral

periodista. coordinador de les taules rodones de l’Any jaume Magre

Creat:

Actualitzat:

L’any Magre comença a agafar velocitat de creuer. Després de la presentació en societat dels actes programats, el magnífic suplement DiS dedicat a la seva figura, recitals de poesia en el seu record i l’interessant cicle de cinema francès seleccionat amb la seva habitual mestria per Juan Ferrer (que ves a saber quantes cintes en diferents formats devia aconsellar i deixar al Jaume i la Roser), l’Any Magre tira endavant com a gran rerefons de la vitalitat cultural de Lleida.Ara arriba un nou format dins del centenari, un cicle de tres taules rodones que el comissari de l’any, Juan Cal, em va proposar de coordinar  i que hem dissenyat després de parlar amb moltíssima gent, amics, col·laboradors, còmplices, companys i companyes d’algunes de les aventures culturals protagonitzades per Magre. Gràcies per les seves paraules i els seus consells, dades i puntualitzacions.Per intentar entendre la figura de Magre i la seva aportació personal hem de partir de la paraula com a concepte bàsic del seu capteniment en la vida. La cultura, en aquest cas, la francesa, va saber remoure en el jove Magre una forta inquietud intel·lectual. Tot a partir de les mots, les paraules, llegides, escrites, gravades, cantades, pronunciades. Les paraules, amb les quals bastia les seves classes a l’Alliance, l’institut o la universitat, amb les quals debatia, reflexionava en veu alta o simplement –li encantava– conversava, amb l’intercanvi d’idees, fins i tot en el discurs cívic i polític.Les tres taules rodones es proposen, mitjançant la paraula i la conversa, oferir-nos una repassada, potser no tan exhaustiva com voldríem, en tres àmbits de la seva trajectòria: el Magre docent, el Magre activista i el Magre polític. Per desenvolupar-les hem demanat a nou persones amigues i col·laboradores del nostre homenatjat que ens expliquin diferents aspectes de la seva tasca. La primera de les taules rodones, la del Magre docent, estarà moderada per mi mateix i comptarà amb la participació de tres professionals de l’ensenyament: Paquita Sanvicen, amb qui va posar en marxa el Centre de Normalització Lingüística; Àngels Santa, editora del magnífic volum Jaume Magre en el record, col·laboradora en els lligams entre Lleida i Foix, i finalment, Glòria Peret, que va ser alumna de Monsieur Magre a l’Alliance i també va estar a la fundació de l’Escola Espiga. La pedagogia, l’educació, la transmissió del saber, però també de valors que facin pensar a la persona que estàs educant és fonamental en l’activitat pública de Jaume Magre. La cita és a les 19 hores del dijous 4 d’abril a la Sala Jaume Magre com no podia ser d’altra forma.La segona de les taules rodones –Magre, activista cultural– serà moderada per l’escriptora Teresa Ibars, especialitzada en la recerca de la vida cultural de la Lleida recent i comptarà amb la participació de l’historiador Manel Lladonosa, que va coincidir amb Magre en els temps de l’Esbart Màrius Torres. També el director del Museu d’Art Jaume Morera, Jesús Navarro, coneixedor de les relacions de Magre amb el món artístic i, finalment, Antoni Llevot, col·laborador en l’impuls de l’Escola Municipal de Belles Arts i d’altres iniciatives creatives. La taula vol resseguir el compromís i la curiositat de Magre per l’art i la literatura. Està programada per a l’11 d’abril a la mateixa hora i a la mateixa Sala Jaume Magre.La tercera i última de les taules vol abordar la figura del Magre polític, des de l’experiència de l’exili a la clandestinitat i el seu pas a la política municipal. Serà el dijous 18 d’abril amb la directora de SEGRE, Anna Sàez, que el va entrevistar algunes vegades (quants off the record amagats!), com a moderadora. La taula comptarà amb la periodista Magda Ballester, que a més de ser alumna també va ser companya de consistori en el primer ajuntament democràtic. També hi participarà la historiadora Antonieta Jarne, que va escoltar les històries de la clandestinitat lleidatana dels mateixos llavis de Magre, i finalment comptarem amb l’escriptor Josep Varela, potser el primer biògraf del nostre personatge, amb una de les entrevistes més sucoses del seu llibre Converses a Lleida. Creiem que tots aquests diàlegs ens poden ajudar a redibuixar la personalitat i la tasca del Jaume i posar-la en el context just en què cal explicar una vida exemplar. Es tracta de crear una mena de gran pintura oral, en aquest cas un tríptic, en el qual les paraules, els records i les anècdotes ens ajudin a contestar una pregunta que hi ha lleidatans que encara es fan tot sovint: “I d’això què coi en pensaria el Jaume?”

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking