Fer el bé
Era dijous al matí i una senyora d’uns 80 anys sortia cofoia d’una pastisseria amb un seguit de paquets en direcció al seu cotxe. Anava tan carregada que no podia obrir la porta. Al seient de davant, el copilot era un senyor una mica més gran, amb dos crosses i preocupat per les dificultats de la seva acompanyant. En aquell moment una dona més jove que s’esperava al semàfor se’m va avançar, i va anar directament cap al cotxe i li va preguntar si la podia ajudar. Davant la resposta afirmativa, li va obrir la porta. M’hauria agradat que haguessin vist la cara de satisfacció de la senyora al rebre ajuda i la de no menys alegria del senyor de davant. A aquella desconeguda empàtica, la senyora li va explicar que el seu marit, que s’havia lesionat mentre feia hort, complia 89 anys, i que per animar-lo li havia anat a comprar un pastís. El que em va sorprendre és que la dona va respondre: “Doncs jo avui en faig 43”. En aquell moment no hi havia ningú millor per ajudar-la. Perquè res passa perquè sí. I perquè haver ajudat aquella parella i rebre’n el seu agraïment també va ser un regal. Fer la vida més fàcil als altres a vegades és senzill. I és molt gratificant. A més, la Universitat Johns Hopkins va demostrar que ajudar els altres augmentava l’esperança de vida. Però els nostres dies sempre atapeïts deixen poc espai perquè puguem exercir la nostra empatia biològica. Algun dia els explicaré com realment l’espècie humana hauria de dir-se Homo Sapiens Empathicus, perquè realment l’empatia cap als altres ha estat un tret fonamental per a la nostra evolució, i com l’home no és un llop per a l’home (malgrat algunes excepcions). Cedir el pas a algú en un pas de zebra tot i que hi hagi entrat més tard que nosaltres, guiar aquell que busca l’estació, deixar passar algú que porta dos productes a la cua del supermercat, o ajudar amb la porta del cotxe. Són petits gests que podem no fer-los. Ningú ens hi obliga. Potser perdem uns minuts per fer una tasca de la nostra atrafegada agenda, però invertim a allargar la nostra vida una mica o fer que aquell dia ja hagi valgut la pena. A més, generalment aquell que ha rebut ajuda, quan pugui, ajudarà. I qui sap quines seran les conseqüències del seu gest, perquè res passa perquè sí.
