Sant Jordi i els dossiers ferotges

Temps era temps, en una plana perduda entre muntanyes de fulls, hi va haver una escola alta. (Pot haver-hi escoles altes? Deu ser una qüestió de fe, com els sants i les llegendes.)

En aquella escola alta, només hi tenien cabuda els mestres alts: fossin gegants, fossin nans, les portes només s’obrien quan els mestres eren alts. Qui en mesurava la mida? Ni el rei ni l’autoritat de nobles i capelletes. Havia de ser l’alumne: l’aprenent triava el mestre si era un bon mestre artesà.

El poble es va anar fent gran i van començar els invents del que ja estava inventat. Per avançar aquesta història, direm que va venir un drac. Ningú va veure el perill d’un monstre que no ho semblava. Sense escates, sense urpes, sense dents per mossegar. Només un cos recobert de fulls de seda il·lustrats units amb grapes daurades que lluïen inflamades sota un sol despietat. I ja se sap, o s’hauria de ensenyar, que massa llum enlluerna.

Quan un mestre li parlava, aquell gran drac ressonava i les veus eren tan buides que es donaven la raó. Algun alumne rebel els veia les intencions i buscava entre els seus llibres alguna contradicció. Però el drac se’ls hi menjava i els mestres, després del rot, li oferien fulls més tendres per fer bones digestions.

Quan es van acabar els llibres, els que en feien o en venien van haver-se d’exiliar i els mestres, que ja no hi veien, van amuntegar els volums que, per vells o complicats, devien semblar indigestos. Què farem amb tants pocs llibres? Els haurem de compartir. I en pocs anys, veus que som ràpids, els llibres socialitzats acontentaven famílies que creien que aquella fita mereixia un festival. El nostre fill farà d’arbre, que no li agrada suar i les tutores ja ho saben.

Els llibres socialitzats no podien subratllar-se ni escriure-hi notes al marge. Nens i nenes, atenció, us heu de fer responsables de la vostra educació. Si veiem llibres ratllats, ho direm al director i potser prendrà mesures o potser no. Senyoreta, ma cosina té els seus llibres i hi escriu quan estudia! Ta cosina, Ramonet, deu anar a la concertada. Nosaltres som i serem l’escola més catalana: pública, verda (i acontentada).

En Ramonet, que era molt espavilat, ben aviat deduiria que PÚBLICA significa que la fem malbé entre tots, però a plena llum del dia.

No cal dir que els tecnològics també van dir-hi la seua i, amb els llibres digitals, els aprenents van aprendre que el ditet té vida pròpia i que la santa paciència era una mare opressora. Llàstima que tants ditets no burxessin cap ferida. (Dels ditets hiperactius, consentits i malcriats, rondarà bibliografia que remenarem molts anys.)

No patiu, amants dels llibres, que ara farem baixar un sant per salvar-nos la cultura. No caldrà ni que els llegiu. En podeu comprar un parell i, amunt i avall de la rambla, gesticulant saludeu: són els companys exiliats que, amb els llibres d’autoajuda, s’han hagut de reinventar i us faran un bon descompte. Donen roses? No ho sé pas; hi ha qui diu que en algun poble duen lliris a la mà.

I aquí s’acaba la història de tants mestres encantats. Sant Jordi, ni va aparèixer, i el drac es va anar engreixant: ara ja ni llepa els llibres, que els mestres més motivats li van preparant dossiers de dubtosa qualitat. La qüestió és que duguin grapes on poder-nos agafar. Fora les dents i les urpes, que aquí som civilitzats i fem les vagues que calgui per poder-vos-ho ensenyar! Als de l’aula d’acollida, no els va caldre traductor. I el Ramonet, no el perdrem? Li farem un seguiment entre tot l’equip docent i sabrà que l’important és important si és urgent. Quan tinguis un segonet, em recordes el cognom, que buscaria la fitxa.

Pel meu gust, matés a qui matés, Sant Jordi es va quedar curt.

Per cert, i la poesia?

Aquí citaré el verset d’una princesa oblidada, renegada i dissident, que va abandonar la plana per escriure a les parets. Encara viu extramurs:

Massa poetes deserten// de les lluites compartides.// Es miren la munició// fins que l’oxiden.// Les bales ja no disparen.// No hi ha versos a les places.// I la poesia passa// sobrevolant el paper.