Al Papa Francesc
Cap de l’Oposició a la Paeria
Aquest Dilluns de Pasqua ens ha deixat el Papa Francesc. En les darreres setmanes ja havia deixat de participar en les cerimònies de la Setmana Santa, però va reaparèixer aquest Diumenge de Resurrecció al balcó de la Basílica de Sant Pere per oferir la benedicció Urbi et Orbi. Aquesta darrera imatge queda ara gravada amb una força simbòlica profunda.
Jorge Mario Bergoglio va ser escollit per succeir Benet XVI després de la seva renúncia, esdevenint el primer papa llatinoamericà i jesuïta de la història. Es va presentar al món amb un senzill però colpidor: “Germans i germanes, bona tarda”, inaugurant així una nova etapa en el si de l’Església catòlica.
El seu pontificat no només va destacar per la seva procedència, sinó sobretot per l’estil directe, proper i senzill amb què es va adreçar al món. Va desconcertar alguns, però va donar esperança a molts. Francesc va fer de la proximitat un principi rector i de la compassió una eina de transformació.
Va alçar la veu contra les injustícies socials, va denunciar les desigualtats globals i va defensar els més vulnerables. La seva veu ressonava com una crida a la responsabilitat moral i al compromís col·lectiu. Una de les seves frases més emblemàtiques, “Com m’agradaria una Església pobra i per als pobres”, sintetitza el cor del seu missatge i va servir de guia per a molts, dins i fora de l’àmbit religiós.
Amb el famós “Qui soc jo per jutjar?” va obrir una porta vers l’empatia i la comprensió cap als col·lectius històricament exclosos. Aquest gest no va ser només teològic; va ser una veritable revolució moral i humana.
També cal destacar el seu compromís amb el diàleg interreligiós, la pau i la sobrietat de vida. Com a Papa, va rebutjar viure al Palau Apostòlic i va triar establir-se a la Casa de Santa Marta, al costat dels cardenals. Un gest més del seu estil humil i coherent.
En els darrers anys, Francesc va impulsar amb força la sinodalitat, promovent un procés obert i participatiu que ha marcat el tram final del seu pontificat. Va reformar els sínodes per fer-los més representatius i va escoltar les veus dels fidels arreu del món, des de les bases fins als centres de decisió.
El seu pensament queda recollit en encícliques com Laudato si’ (2015, sobre ecologia i cura del planeta), Fratelli tutti (2020, sobre fraternitat i amistat social) i Dilexit nos (2024, sobre l’amor com a resposta als reptes contemporanis); i també en exhortacions apostòliques com Evangelii gaudium (2013, renovació missionera de l’Església), Amoris laetitia (2016, pastoral familiar) i Gaudete et exsultate (2018, una crida a la santedat quotidiana).
Com a cap de l’oposició i com a catòlic, crec que figures com la del Papa Francesc ens recorden que la política ha de servir per transformar la realitat. Que el poder només té sentit quan es posa al servei dels altres. Francesc ens va ensenyar, amb una de les seves màximes preferides, que “el temps és superior a l’espai”: una invitació a construir processos reals i duradors per sobre de les urgències del moment.
La seva humilitat era visible en els petits gestos i en la seva manera de liderar sense imposar. Ens advertia: “No deixeu que us robin l’esperança”, una frase que avui pren més sentit que mai.
Amb la seva mort, el món perd un guia espiritual, però guanya un llegat que continuarà inspirant generacions. La seva vida ha estat testimoni de coherència, senzillesa i coratge. I avui, des de Lleida, li reto aquest petit homenatge i, sobretot, encoratjo a seguir el seu exemple en el nostre dia a dia polític i humà.
La perspectiva del temps ens ajuda a posar en valor el llegat de les persones. Segurament, en un món tan immediat i ràpid, és imprescindible la reflexió personal i humana en tots els àmbits. Almenys així ho considero.
El llegat del Papa Francesc transcendeix el seu temps. La seva figura romandrà viva en les paraules, però sobretot en els gestos que continuïn sembrant esperança, justícia i amor arreu del món. Ara s’obre una nova etapa, en què s’elegirà un nou Papa, al qual desitjo tots els encerts.
Descansi en pau. Gràcies per tot, Papa Francesc.
