Primer de Maig: dignitat, drets i futur
Cada Primer de Maig sortim al carrer per vindicar els drets dels treballadors i treballadores i aquesta data em connecta amb una història de dignitat que sento pròpia. La dels qui, abans que nosaltres, van aixecar drets a força de lluita, sacrifici i esperança. I la dels qui avui, des de cada barri, cada centre de treball i cada escola, continuen batallant per un futur millor.
Aquest any, al carrer, hi portem motius de sobres. Vivim en un món on treballadors i treballadores fent una jornada sencera no garanteix ni l’accés a un habitatge ni a uns mínims de dignitat. Vivim en un món on els salaris no permeten arribar a final de mes, preus que ens ofeguen, condicions de treball cada vegada més precàries mentre uns pocs multipliquen beneficis. A Catalunya, mereixem viure amb dignitat, i això vol dir: un salari mínim just, una jornada adequada, uns serveis públics forts i igualtat real entre dones i homes.
Moltes persones pateixen aquesta precarietat cada dia. No ens resignem. És per elles, per totes, que reclamem un salari mínim català de 1.420 €, una jornada laboral més humana, i un futur sense bretxa salarial ni pobresa laboral.
Soc de les que creu que les grans transformacions neixen d’allò petit: d'una mà estesa, d'un sindicat que no es rendeix, d'una escola pública que obre portes, d'una treballadora que diu prou. És en aquest coratge quotidià on batega la Catalunya que volem construir.
La República Catalana que somiem no s’entén sense justícia social. No hi ha país lliure si no som capaços de garantir vides lliures i dignes per a tothom.
Aquest 1 de maig, sortim al carrer amb orgull, amb força i amb esperança.
Perquè cada dret guanyat és una petita revolució. Perquè cada pas ens acosta a la Catalunya que volem.
Visca la classe treballadora! Visca el Primer de Maig!
