Mentre hi hagi persones, hi ha esperança
Aquesta setmana, les tres Càritas diocesanes de la província de Lleida vàrem presentar la memòria de les nostres activitats del 2024, en què hem insistit que la millora econòmica experimentada no arriba a tota la població. La ciutadania més vulnerable no ha superat les dificultats i no gaudeix d’una vida millor de la que ha tingut en els darrers anys.
Seguim atenent un nombre important de persones, ja que durant el 2024 han estat més de 17.000 les beneficiàries de la nostra acció. Persones que no poden satisfer necessitats bàsiques com l’alimentació, l’habitatge i els subministraments, entre altres. Des de Càritas, constatem que cada vegada se’ns demana més suport i recursos per donar respostes a una demanda creixent. La nostra tasca consisteix en una estratègia d’acompanyament integral a les famílies, imprescindible per donar resposta a totes aquestes peticions. La raó és que, malauradament, les persones que ens venen ho fan amb una major càrrega de dificultats.
Aquesta situació de pobresa i exclusió social –ja estructural– posa de manifest la intensificació de situacions existents i el sorgiment d’altres que prenen protagonisme. A l’hora de fer balanç, voldríem destacar-ne algunes.
En primer lloc, els preus dels habitatges i dels subministraments encara són una de les principals causes de la precarietat. Les actuals circumstàncies no han afavorit una recuperació en aquest àmbit, fet que ha provocat que aquesta problemàtica estigui arribant a límits inimaginables. L’infrahabitatge i els relloguers d’habitacions són avui dia un recurs massa habitual per a moltes persones i famílies que acudeixen a Càritas. Aquesta circumstància, junt amb les necessitats alimentàries, fa que les famílies en les quals viuen infants, aquests no puguin desenvolupar una vida amb normalitat. La transmissió intergeneracional de la pobresa és denunciada per entitats com la nostra, amb l’objectiu de conscienciar i exigir respostes a un fet que ens hauria d’avergonyir com a societat.
Per altra banda, en el darrer any, la nostra acció ha arribat a territoris on fins ara la nostra presència era poc sol·licitada. Els pobles més petits, on es troba una part important de les persones grans, han reclamat major atenció. Una part dels nostres esforços s’ha hagut de centrar, també, a fer front a les dificultats que, part de les famílies i persones que acudeixen a nosaltres, tenen per empadronar-se en els seus municipis de residència.
A tot això, cal afegir que les persones que fa molt temps que estan en situació de pobresa i exclusió manifesten l’esgotament físic i psíquic que suposa la seva experiència vital, per la qual cosa, també estem orientant recursos i derivacions per atendre aquesta doble conseqüència.
En definitiva, el panorama no és gens esperançador, però com que no defallir forma part del nostre ADN, ens mantenim actius i amb ganes de continuar treballant en favor de les persones que més ho necessiten, amb un lema que no deixa cap dubte: mentre hi hagi persones, hi ha esperança.
Us animen a formar part del nostre esperit de treball i que, dins de les vostres possibilitats, també sigueu portadors d’esperança.
